dilluns, 2 de juny del 2008

Commemoració 30 anys PSC (1978-2008)


La grandesa de l'acte de commemoració dels 30è aniversari del PSC és que anava especialment dirigit a totes aquelles persones que des de la seva creació fins avui han estat militants.



Tots aquests homes i dones són el cordó umbilical d'un partit amb una història que va més enllà dels 30 anys i que es projecta al futur amb més força que mai. La meva mare, la Maria Mercè Gumbau Reynalt, n'és només un exemple: durant molts anys, de fet des de l'inici, s'ha mantingut activa, fidel en el pagament de la quota i, sobretot, en l'organització i col·laboració amb el partit, especialment durant les campanyes electorals. També hi ha molta gent que aleshores va fundar el PSC però que ara ja no hi són, amb un especial record per Joan Reventós. També és el cas del meu pare, Just M. Casero.

La unió del socialisme, la creació del PSC, és una de les grans aportacions de la política al País i a la seva cohesió social. De fet la pluralitat del País s'aproxima molt a la pluralitat del PSC, no en va el PSC és el partit polític català que genera menys rebuig.



El PSC es va crear per governar els municipis, per participar dels govern estatals i, naturalment, per governar el País, Catalunya. Aquesta fita, que semblava a prop l'any 1980 i que durant dues dècades llargues va semblar inabastable, finalment ha esdevingut realitat. Actualment el PSC és el partit central de Catalunya, és un partit que poc a poc penetra en l'àmbit rural, el partit, avui per avui, amb el màxim nivell de responsabilitat política al nostre País i amb una notable presència al Congrés.

Feia goig veure i passejar per la sala annexa del Palau Sant Jordi. A punta i punta de la sala dos escenaris: a l'esquerra una reproducció de l'escenari del Congrés de la Unitat Socialista, a la dreta l'escenari on es van fer els parlaments, amb dues pantalles que il·lustraven el PSC del 1978 i el del 2008.



Davant l'escenari el 2008 una platea de cadires; davant l'escenari del 1978, un passeig amb sofàs i tauletes per seure i xerrar, per retrobar-se amb companyes i companys deu, vint, trenta anys després!. L'espai estava pensat sobretot pel retrobament...Per mi, que he “mamat” PSC des de petit, tot em resultava familiar... Va ser una vetllada entranyable, àgil en la part de discursos i, superades les primeres presses, sopar sense estar entaulats (un sopar a peu dret, amb possibilitat de seure als sofàs) va fer que la celebració fos més dinàmica. No hi va faltar el pastís d'aniversari i, per acabar, un castell de focs com a traca final.



Els homenatjats, militants des de l'inici, van rebre una agulla commemorativa i se'ls va fotografiar un per un.

Moltes felicitats i, sobretot, moltes gràcies, a totes les dones i homes que amb la vostra militància heu mantingut viu el partit al llarg d'aquests 30 anys.


-----------------------

pd1: algunes imatges més:



pd2: personalment m'hagués agradat veure Pasqual Maragall. El President Montilla el va recordar en el seu discurs i va rebre un merescut aplaudiment. Pasqual Maragall és imprescindible en la història d'aquest partit, no només pels càrrecs que ha tingut a nivell orgànic i institucional, també per la seva aportació ideològica i estratègica.



pd3: bona iniciativa la web dels 30 anys del PSC. Modernitat amb tocs retros... Missatges, vídeos... és entretinguda... us recomano la visita...

pd4:


Vaig aprofitar l'oportunitat per saludar dos grans bloggers (i polítics) del PSC: en Miquel Iceta i la Lourdes Muñoz, referència imprescindible de la blogosfera socialista i feminista. Política 2.0. Blocs de diputats i diputades. (2) és el seu darrer post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada