He fet inventari i ara ja us ho puc certificar: no resta al nostre país un camp de colza per fotografiar i compartir a les xarxes socials sota l'etiqueta "primavera catalana"!
No és poca la prosa i la poesia que aquest conreu ha inspirat enguany, amb algunes frases més enginyoses que d'altres, amb d'altres més prosaiques i totes amb una ferma voluntat profètica que no sé si s'acomplirà...
Els camps de colza tenyeixen de groc la primavera, la catalana i la d'arreu, i quan vingui un altre juny, el proper per a ser més exactes, els pocs segadors que encara queden al país la llevaran com han fet sempre, com fan cada cada any.
I aquest any sí, els independentistes, que no necessàriament segadors, hauran d'esmolar l'eina abans no arribi el juny, si és que no volen tornar a sembrar de nou les urnes en ple temps de sega, a mitjans juliol!
A pagès quan toca fer una cosa es fa: fangar quan convé fangar, sembrar quan convé sembrar, dallar quan convé dallar, escatir quan convé escatir... L'almanac de l'independentista ha tenyit de groc la primavera catalana però sobretot marca que és temps de formar govern, per uns sobretot legítim, per d'altres sobretot efectiu, però formar govern al cap i a la fi abans no arribi (un altre?, no...) el proper juny.
Diuen treballar colze a colze, els partits independentistes, tot i que a vegades sembla més aviat que els facin servir per fer-se valer (legítim o efectiu?) i fer valer el seu criteri; sigui com sigui el temps passa i la colza, com la primavera, catalana inclosa, no serà eterna.
Potser per això tants la immortalitzen aquests dies, per retenir-la i retenir així la il·lusió que els inspira...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada