dimecres, 20 de desembre de 2017

La (necessària) desconstrucció dels blocs


Aquests darrers anys s'han anat construint a Catalunya dos grans blocs, pedra sobre pedra, un davant de l'altre retroalimentant-se de tal manera que ja quasi és impossible que els propis constructors puguin mirar-se a la cara sense recel, sense fer-se algun retret.

Els dos blocs, m'agrada pensar encara, són més politics que reals, tot i que a la societat també es manifesten en forma de mur, per alguns pràcticament infranquejable, que separa i a vegades divideix els que es troben, o volen ser, a una i altra banda del mur.

La campanya electoral, amb la seva necessària simplificació de les coses, dels missatges i dels arguments ha apuntalat encara més aquests blocs polítics, ha fet més alt, per si no ho era prou encara, aquest mur social, mental si voleu, fent-nos posicionar a tothom, sense exclusió, en una o altra banda.

Però, i si volem circular pel mig, entre els blocs? I si en comptes de contribuir a fer més alt el mur, volem fer-hi una porta, obrir-hi una finestra o tan sols foradar-hi un espiell? Ja sabem que qui camina sobre el mur córrer el risc de caure, qui circula entre els blocs s'exposa a rebre les garrotades d'ambdues bandes; per això resulta tan incòmode, fins i tot insensat, posicionar-se al mig, en l'anomenada terra de ningú malgrat sigui, paradoxalment, la de tothom.

Deixarem passar el 21D i les seves eleccions i una vegada desvetllat el resultat caldrà, sigui quin sigui, pair-lo (o començar-lo a pair) i preparar-nos per afrontar, tots plegats, el dia després.

S'atrevirà aleshores, el dia després, algun partit a superar els seus propis límits, les seves pors i a saltar el bloc que ha contribuït a construir? En temps líquids veig molt posicionament monolític... S'atrevirà algun partit a desconstruir els blocs, a foradar el mur?

M'ho pregunto avui amb el temor que demà passat la pregunta sigui encara més necessària, amb el temor que la pregunta acabi essent només retòrica, un bram d'ase, i que el seu eco ressoni fins a l'eternitat xocant entre els blocs.

S'atrevirà algun partit a fer política de debò?