dilluns, 18 de desembre de 2017

Exabruptes electorals


Els darrers dies de campanya els polítics afilen molt més els seus missatges, animats pels dies recorreguts entre aplaudiments de la pròpia parròquia i davant la necessitat imperiosa de vèncer l'adversari, doncs sempre hi ha, com a mínim, un adversari a vèncer.

Sentint-se valents i amb la inèrcia electoral els darrers dies de campanya alguns polítics es passen, literalment, de frenada fent declaracions que potser dirien prenen un cafè o un estomacal en una sobretaula amb companys de partit, però que xerriquen quan les diuen, també adreçant-se a la pròpia parròquia, amb un micròfon i tots els mitjans al davant.

Xerriquen les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, i presidenta "in pectore" via 155 de la Generalitat, Soraya Sáenz de Santamaría, quan va dir que Mariano Rajoy havia aconseguit decapitar l'independentisme, com si no sabés que per cada cap escapçat n'apareixen set més!

Declaracions (pel meu gust) molt desafortunades, com també van ser-ho les del socialista i ex ministre Josep Borrell quan va dir que calia desinfectar les ferides de Catalunya, les que segons ell ha provocat l'independentisme. Si a Catalunya hi ha ferides, i diria que n'hi ha, són responsabilitat de tots, i és de tots el deure de guarir-les...

Em dolen especialment aquestes segones, bàsicament per dos motius: primer perquè el PSC, a diferència, per exemple, d'algun membre del PSOE que sempre dóna molta guerra, no sol utilitzar aquest to brusc en la seva comunicació política; el d'Iceta sol ser un verb més fi, per molts fins i tot sibil·lí. I segon perquè no crec que Josep Borrell necessiti recórrer a aquest estil per defensar la seva posició política.

Hi ha polítics, en aquests i altres partits, que amb les seves declaracions i intervencions parlamentàries, amb els seus exabruptes i excessos electorals fan de la intel·ligència política un oxímoron i l'allunyen de la seva condició ideal (que hauria de ser natural), el diàleg i la pedagogia.

Tan desesperats estan?