dijous, 22 de juny del 2017

Salvar les cintes de casset


Temps era temps, tot i que tampoc tant com el que evoca la cançó, disposar d'una doble platina marcava la diferència! Si no saps de què parlo, senyal que ets d'una altra generació, més jove, que la meva.

La doble platina de les minicadenes ens permetia gravar cintes de casset a plaer. També gravàvem les cintes amb els discs de vinil, aquells que es posaven al plat del tocadiscs, i fins i tot, quan van aparèixer, amb els discs compactes. El tocadiscs per cert, més vell, ha sobreviscut als nostres dies i avui en venen, a preus no precisament econòmics, fins i tot a les grans botigues de productes electrònics.

Gravar cintes verges de discs i cintes d'amics era la forma més econòmica d'engreixar la discoteca domèstica i tot tenia la seva litúrgia: calia identificar el contingut de les cintes, enganxant-hi els adhesius i escrivint el nom del disc i l'artista i la llista de cançons...

L'"auto reverse" també va ser un gran avenç, com el walkman, el mamut dels iPods... Ara tot això és història i aquestes històries ens permeten escriure articles com aquest, amarats de nostàlgia.

Les cintes de casset fa temps que dormen encaixades al fons d'armaris i calaixos de casa, les originals (que també en tinc) i les verges que van perdre la virginitat amb La Polla Records, Mano Negra, Led Zeppelin, Kortatu, The Clash, Pink Floyd, Madness, Queen, Otis Redding, Joy Division...

L'altre dia però va tocar fer endreça, que és una manera menys traumàtica de dir llençar coses que ja no cal conservar, i vaig reunir de nou, i per darrera vegada, totes les meves cintes de casset. Cada cinta té el seu relat i en algunes són ben vives les traces de la seva història: qui em va deixar l'original, qui me la va gravar, amb qui compartia aquell grup, aquelles cançons...

Algunes tenen quelcom més que un llistat de cançons escrit amb bolígraf, en algunes hi ha algun dibuix o grafisme, o alguna combinació de colors... Suposo que en comptes de perdre el temps enganxat al mòbil i a les xarxes socials que no tenia el perdia d'adolescent així, gravant cintes de casset!

Amb la pila de cintes de casset al davant va aparèixer el dilema: quines cintes salvo, i quines no? Hi ha ocasions que aquestes decisions requereixen valentia i, sobretot, determinació: aquesta n'era una.

Vaig acabar establint aquests tres criteris per salvar unes cintes, i desfer-me de les altres:
- les originals, salvades
- les que la música que contenen no és a Spotify (poques), salvades
- les que vaig gravar per a regalar a la Sira (barreges tipus "playlists" d'avui), salvades

Aquesta selecció de cintes de casset, juntament amb els discs compactes i els de vinil que sí conservo i conservaré, seguiran formant part de la meva particular discoteca muda, doncs ha fa temps que la música l'escolto, i descobreixo, a Spotify. Temps era temps, que cantava un, però un altre també cantava que els temps estan canviant...

La resta de cintes de casset fa dies que esperen al llimb, al maleter del cotxe, esperant trobar el moment de llençar-les definitivament: carn de deixalleria.

No llenço els records, només les cintes que els mantenien vius. Amb aquest article, però, ja les recordaré per sempre més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada