Que la detinguin!

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, sortint dels jutjats.

Aquests darrers dies l'epicentre del procés s'ha situat a Berga, arran de la detenció de la seva alcaldessa, la cupaire Montse Venturós.

La seva sorprenent (?) detenció per part dels Mossos d'Esquadra ha aixecat de nou molta polseguera i vessat rius de tinta, tant pel motiu de la detenció com per la detenció mateixa, el com i quan, però sobretot el qui!

Pel que fa a la detenció el com i el quan podrien haver estat, certament, millors, tot i que entenc que al moment de detenir algú no se'l consulta ni se'l cita prèviament: escolta Montse, quan et va bé que passem per detenir-te? En el seu cas, però, no crec que hi hagués risc de fuga... És clar que fos on fos la seva detenció hagués estat igualment polèmica: us imagineu la imatge de l'alcaldessa detinguda sortint de l'ajuntament? Potser encara hagués estat pitjor...

El qui ja és una altra qüestió. I pitjor hagués estat que els Mossos d'Esquadra s'haguessin negat a detenir-la; sí, ja sé que a uns no els agrada que els Mossos, precisament els Mossos, la detinguessin; també sé que a d'altres precisament que fossin els Mossos els va agradar encara més! Però pitjor seria que un cos policial com els Mossos d'Esquadra intervingués, o no, en funció de la discrecionalitat ideològica del cos, en principi (he dit en principi) neutral.

Vull dir que en aquest cas els Mossos s'han de limitar a complir ordres (tot i que el com i quan sí els hi podem qüestionar), i més les d'aquesta naturalesa en tant que policia judicial. Si aquesta és una qüestió que incomoda, fer complir les ordres de jutges, fiscals i tribunals, el que políticament ens podem plantejar és si alliberem aquesta competència dels Mossos d'Esquadra; fins aleshores, agradi o no, ells s'han de limitar a complir. A no ser que, llavors sí, a títol personal, els agents vulguin desobeir... i naturalment atenir-se a les conseqüències.

Així doncs sí, que la detinguin, com diu la cançó, encara que per moments aquesta detenció generi més fricció entre Junts pel Sí i la CUP, precisament aquests dies que estan negociant els pressupostos...

I aquí arribem al motiu de la detenció. El motiu no és l'estelada no despenjada de la façana de l'ajuntament, sinó la seva reiterada voluntat de no anar a declarar malgrat les també reiterades citacions rebudes, és a dir, desobeint-les. Davant la seva negativa, la seva desobediència, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma, o en aquest cas, els Mossos la detenen i la presenten davant el jutge de Berga. Fins aquí res ens hauria de sorprendre, en principi; si a mi em citen i reiteradament em nego a personar-me, també la policia judicial, en aquest cas els Mossos, em vindran a buscar...

Però tot aquest enrenou ve motivat perquè l'alcaldessa no va voler despenjar l'estelada de la façana de l'ajuntament en aquestes dues darreres convocatòries electorals al Congrés de Diputats; val a dir que tampoc va impedir que els Mossos, o qui fos, la despengessin. En fi, tampoc voldria ara entrar en detalls.

El més trist, o còmic si voleu, és que tot plegat s'origini per una estelada, que sí, no és un símbol neutral i la seva presència a les façanes de les institucions no agrada a tothom, però no deixa de ser, com totes les altres banderes, "un trozo de tela triste", com versa una altra cançó... Que trist, o còmic si voleu, fer de l'anècdota categoria, fer de les banderes un "casus belli"!

Polseguera a l'era i rius de tinta, més llenya als focs que uns i altres necessiten mantenir vius. Al cap i a la fi aquesta situació (desobediència, detenció, "judicialització" del procés, mobilitzacions...) atia els dos focs alhora: el"win-win" que ara està tan de moda!