dimecres, 23 de novembre del 2016

L'efecte Millo


Tots els partits polítics tenen la seva línia dura, la línia "hard", i la seva línia tova, la "soft"; a vegades és tan sols una qüestió de matís!

Si pensem en qualsevol partit segur que sabrem veure-hi qui personifica cada una d'aquestes línies en diferents moments de la seva història, o en el mateix: Alfonso Guerra i Zapatero, Joan Ridao i Gabriel Rufián, Pablo Iglésias i Iñigo Errejón...

És clar que les circumstàncies condicionen molt i poden ablanir, o endurir, el qui aparentment era "soft" o "hard": José María Aznar la passar de parlar català en la intimitat a torpedinar-lo des del govern, primer, i la FAES, després...

Aquests darrers quatre anys l'estratègia del govern del Partit Popular vers Catalunya ha estat marcada per la línia més dura, representada aquí per la impassible María de los Llanos de Luna (al jutjat vas!). Però ara el Partit Popular, sense majoria al Congrés de Diputats, necessita activar la seva línia "soft", representada a Catalunya per Josep Enric Millo.

És cert que el fons serà el mateix pel que fa a la independència, però les formes seran, de fet ja són, unes altres; i en tot allò més enllà de la independència (finançament, inversions, infraestructures, educació, llengua, cultura...) és de suposar (i d'esperar) que hi haurà un canvi no només en les formes, sinó també en el fons! Innocent jo...

Enric Millo és gat vell i sembla tenir més vides que un gat! Ha estat més de vint anys diputat al Parlament de Catalunya, primer amb CiU com a militant d'Unió Democràtica de Catalunya i després amb el Partit Popular; políticament ha demostrat ser àgil, ara caldrà veure si en el nou càrrec sap ser hàbil: el seu principal repte, que el govern espanyol deixi de castigar Catalunya i els catalans, independència a banda: corredor mediterrani, rodalies, desdoblament N-II...

Deia Soraya irònicament que Millo haurà de tenir mà dreta (aquesta se li suposa) i també mà esquerra en la seva tasca com a Delegat del Govern espanyol a Catalunya; la posició de debilitat parlamentària del PP al Congrés de Diputats fa que necessiti activar la seva línia "soft"; una altra cosa és que fins i tot aquesta molts la trobem "hard", massa "hard"!

Hi haurà efecte Millo? Més política i menys jutjats! Aquest seria, realment, el millor efecte Millo! Molt em temo, però, que en aquest cas ni el fons ni les formes canviaran...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada