dimarts, 27 d’octubre de 2015

La concha de tu madre

Javier Mascherano, expulsat!

L'acta arbitral va recollir l'expressió en el seu formar més clàssic, el que dóna títol a aquest article, tot i que en l'àudio de les imatges captades s'evidencia que Javier Mascherano es referia a la germana, i no a la mare, en l'exabrupte que va llençar al linier del partit del Barça contra l'Eibar. Fos a la mare o a la germana el cas és que l'expressió li va costar la targeta vermella i ara s'està pendent de la possible sanció.

Més enllà del defecte de forma que el Barça pot apel·lar entre la referència a la mare de l'acta arbitral i a la germana que va dir realment el jugador argentí, el sentit del seu renec, o del seu insult, és el mateix. No és el mateix, però, si es considera l'expressió un renec, una desconsideració, o un insult, i aquí les interpretacions poden ser variades, i per tant donen molt de joc, doncs parteixen de la voluntarietat del jugador de queixar-se, o d'insultar, i acaben en el sentiment de qui va rebre tal exabrupte, de si es va sentir insultat, de si el linier es va donar per al·ludit, tingui o no germana, i amb independència de la intenció i voluntarietat del jugador..

Sigui com sigui i acabi com acabi aquesta qüestió, jo situaria el debat en la (in)capacitat del futbol, dels futbolistes, de respectar les decisions dels jutges, dels àrbitres, fins i tot si aquestes són equivocades. I aquí, penso jo, la responsabilitat és, més que dels futbolistes, dels propis àrbitres i dels estaments que els regulen, i regulen la competició.

Protestar iradament a un àrbitre és habitual, fins i tot sembla que formi part del joc; la violència verbal dins els camps de futbol, també entre els jugadors, és un fet quotidià que els espectadors acabem normalitzant i, en alguns casos, reproduint. Que ho faci tothom, o que s'hagi fet sempre així, no vol dir que sigui normal i ni molt menys correcte!

Hi ha qui ho justifica presentant l'acceleració de les pulsacions com a atenuant, però en d'altres esports, on les pulsacions també s'acceleren, on també hi ha contacte físic, els jugadors mostren un major respecte vers els àrbitres i, sobretot, vers les seves decisions.

El bàsquet és un bon exemple, però per si el trobeu massa poc físic i intens, també ens podem referir a l'handbol. Per molt menys del que fan els jugadors de futbol els d'altres esports són sancionats dins la pista.

És cert que quan ens bull la sang se'ns escalfa la llengua, i ja sabem de l'alta capacitat que tenen les paraules per ofendre! És clar que també hi ha qui es queixa per qui, davant l'autoritat in(competent) es mostra excessivament dòcil.

No són pocs qui han considerat que la posició i l'estratègia del Barça amb l'afer de les estelades i la sanció de la UEFA ha estat massa tova, tot i que davant aquesta segona sanció la directiva, el club, s'ha mostrat més bel·ligerant!

Els jugadors de futbol a vegades llueixen a les mànigues de la samarreta la paraula "respect", però solen ser més les vagades que els mateixos jugadors falten al respecte, no "guarden aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca", que els pertoca als seus adversaris i als àrbitres.

Potser caldria i es podria començar començar per aquí!