dimecres, 25 de febrer de 2015

L'home ocell


"Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se'l mirava nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar."

Així comença "El vol de l'home ocell", possiblement la millor cançó del grup de La Jonquera Sangtraït.

Això dels homes ocells quasi sempre acaba malament, i si no pregunteu-li a Ícar, que va caure de tan amunt com les seves ales van ser capaces de volar...

Riggan Thomson, personatge protagonista de "Birdman", interpretat per Michael Keaton, lluita al llarg de tota la pel·lícula contra sí mateix, contra el seu ego i el seu propi personatge, Birdman, per precisament tallar-los les ales per tornar a volar prenent ell mateix el control de la seva desordenada i caòtica vida i carrera d'actor.

Amb més o menys mesura també a nosaltres, a tu i a mi, ens persegueixen els nostres fantasmes, les nostres pors, inseguretats, frustracions... Riggan Thomson vol de nou desplegar les ales i reinventar-se, verb que torna (?) a estar de moda, però ni l'allargada ombra de Birdman ni la ploma afilada de la crítica de Broadway, entre d'altres, li permeten...

"Ningú et frena més que tu mateix, el pitjor enemic que tenim som nosaltres mateixos", deia Thomas Blandi.

La pel·lícula, una comèdia dramàtica (un drama còmic?), mostra de manera oberta, clara i diàfana part de les nostres lluites internes, personificades pel personatge Birdman, i més enllà de mostrar-nos-les, ens les fa sentir amb el seu ritme, els seus plans i el ritme d'una bateria que a banda de percudir els timbals percudeix també les nostres consciències i les nostres pròpies limitacions.

El final de la pel·lícula em fa pensar en el final de la cançó de Sangtraït, que en certa manera es refereix a un altre personatge mitològic, l'au Fènix:

"Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar
"

Ignoro si "Birdman" és justa guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula, doncs no he vist cap de les altres nominades, però sens dubte, per mi (no per la meva dona) n'era, i n'és, mereixedora!