La
crisi pel
coronavirus no és la
fi del món, però (per moments)
ho sembla!
Potser
no és la fi del món,
afortunadament no és la fi del món!, però sí pot representar
la fi de moltes coses, algunes de les quals generen
grans debats, com al finalització de les
competicions esportives que estaven en dansa, i sí, la
finalització, o
no, del
curs escolar!
L’
administració educativa ja ha dit que, tot i el
confinament, el curs
seguirà endavant, amb un
tercer trimestre, a
distància i en
línia,
avaluable. Aquesta
situació, sens dubte
inèdita, sense precedents, genera
molts dubtes i hi ha qui fins i tot
qüestiona la decisió i
defensa que caldria donar el
curs, acadèmicament,
per acabat.
Els
dubtes són més que
evidents i
raonables, sobretot perquè ara ens hem vist i veiem en
l’obligació, no sé si
fent de la necessitat virtut, d’articular una
modalitat d’ensenyament i aprenentatge en
línia i a
distància sense estar
suficientment preparats; no estem preparats ni l’
administració, ni el
professorat, ni l’
alumnat, ni les
famílies. Per tant
afrontem aquest
majúscul repte partint d’algunes
bones experiències, és cert, però sobretot amb grans dosis d'
improvisació i d'
assaig i error, tot plegat amanit amb una
barreja de
il•lusionant creativitat i
resignada realitat...
També
afrontem aquest
majúscul repte sense els
recursos materials ni pedagògics necessaris, tot i que amb la
bona voluntat de tothom, que no sé si és i serà
suficient. I sí, es
vetllarà perquè tothom, tot l’
alumnat d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i de cicles formatius disposin de l’
equipament mínim necessari per a mantenir el
contacte amb el
professorat i perquè pugui realitzar les seves
tasques escolars, és a dir,
connexió a internet i algun
dispositiu mòbil. Aquesta qüestió possiblement
és la més fàcil...
Un altre
dubte, una altra qüestió, és
com es concretarà la necessària
nova definició que el professorat haurà de fer dels
criteris d’avaluació, especialment en relació al
tercer trimestre. És evident que allò que es
preveia, a nivell de
continguts i d’
aprenentatges, a principis de curs en gran mesura ha quedat
obsolet i caldrà
adaptar-ho a les
circumstàncies del confinament; no sé si es pot fer aquesta
adaptació en
qüestió de dies, durant aquests dies de (
vacances de)
Setmana Santa, i encara menys en les circumstàncies actuals de
migradesa de
recursos, i
energia.
Que el
tercer trimestre, d’entrada en
confinament, sigui igualment
avaluable possiblement
estressa excessivament a la
comunitat educativa, pel que representa de
pressió per al
professorat, l’
alumnat i les
famílies. És possible que el
pes de l’avaluació final sigui sobretot la
valoració i l’a
valuació del
període presencial, és a dir, dels
dos primers trimestres, i que el
tercer trimestre serveixi per
acabar de matisar i decantar la nota final. De ser aquest el plantejament general, potser ens podríem
relaxar una mica i
treure’ns pressió, i afrontar aques
t tercer trimestre no com un
trimestre avaluable, sinó com un
trimestre d’aprenentatge sense focalitzar-nos en la
nota, sinó en
aprendre a aprendre d’aquesta
forma diferent!
Davant aquest proper
trimestre, però, a mi (i veig que també a molta altra gent) el que em
preocupa més és que amb aquesta
modalitat en línia i a distància, des de
casa, les
desigualtats s’accentuïn encara més, ja que
l’entorn educatiu (escola)
es perd, i amb aquest entorn moltes altres coses (socialització, etc). I sobretot, el que
preocupa és el
pes que guanya
l’espai de casa i familiar, on és evident que hi ha
moltes diferències, entre les
famílies, pel que fa a
recursos,
estratègies,
competències i
habilitats personals i
educatives, i no cal
pensar només amb
l’alumnat amb necessitats educatives especials... A qui deixarem enrere aquest
tercer trimestre?
I és que en
educació, com en el
periodisme, també són
clau les
5W,
Who? (
Qui?)
What? (
Què?)
Where? (
On?)
When? (
Quan?)
Why? (
Per què?)
i per més
il·lusió i
ganes que hi posem (que n'hi posem), no sé si
estem en condicions de donar una
resposta òptima als
reptes que
cada una d'aquestes qüestioins ens planteja davant el
fet educatiu i el
procés d'aprenentatge en
confinament.
A vegades penso que sí, que
potser valdria més donar acadèmicament el curs per acabat, potser
excepte en els
cursos que graduen, i sobretopt
dedicar aquest
tercer trimestre a
experimentar i
aprendre, des de
casa, en
línia i a
distància,
sense pensar en notes...
