"Què se n'ha fet d'aquelles flors", cantava Pete Seeger en una cançó que, com tantes altres del folk americà, van adaptar-se al català per formar part, també, del nostre imaginari col·lectiu!
"Què se n'ha fet d'aquelles flors,", cantava Pete Seeger, i en una de els seves estrofes la cançó seguia així:
"les noies en van fer un pom.
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran"
Què se n'ha fet d'aquella promesa que, des del faristol del Congrés de Diputats va fer Mariano Rajoy el llunyà 2011, en ple discurs de la seva primera investidura com a president?
Què se n'ha fet d'aquella promesa (d'eliminar els festius intersetmanals, els ponts i aqüeductes),
ell en va fer un discurs.
Qui sap si tornarà. Qui sap si tornarà.
Com tantes altres promeses de Rajoy, i de tants altres polítics de tots els colors, aquesta tan necessària ha caigut en l'oblit, al fons del pou de les promeses incomplertes, d'aquelles que aixequen aplaudiments dels teus, titulars als mitjans però que s'esvaeixen quasi sense deixar rastre...
Però aquesta setmana ens n'hem recordat, d'aquella promesa, doncs aquesta setmana, amb els festius de la Constitució i la Immaculada Concepció just entre tres dies feiners ens ha trasbalsat, qui més qui menys, a tots!
Ara que estem posant a prova un nou model horari (sempre més fàcil d'aplicar al sector públic que al privat) també podríem prendre'ns més seriosament el tema dels ponts i aqüeductes que al llarg de l'any generen els festius, i per una vegada ser valents i desplaçar-los als dilluns o als divendres! Ara és l'hora de dinamitar ponts i aqüeductes!
Aquelles flors, per cert, com aquella promesa simplement s'han marcit...
