diumenge, 19 d’abril del 2009

Doble presentació a la 22: Hores prohibides (1)

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides
Reconec que fa mesos que haver d'haver escrit aquesta crònica al meu bloc, a tot estirar uns dies, potser setmanes després de la presentació dels llibres Potser perquè érem nens, de Ricard Biel, i Hores prohibides, de Núria Martí, obres guanyadora 2008 i finalista 2007, respectivament, del Premi de novel·la curta Just M. Casero. Però és ara, tres mesos després, que em decideixo... Val més tard que mai!. D'altra banda penso, però, que tampoc va malament que n'escrigui ara, doncs són dues bones obres que hom pot regalar per aquest proper Sant Jordi...

Va ser una doble presentació, una presentació a quatre veus: la dels dos autors, la Núria Martí i en Ricard Biel, i la de dos membres del jurat que els van acompanyar, Josep Ma Fonalleras i Eva Vázquez. Fent un paral·lelisme amb els camps de futbol, podríem dir que aquell vespre del divendres 23 de gener de 2009 a la Llibreria 22 hi havia una gran entrada... Entre els presents hi havia Pau Planas, autor de La nau, obra guanyadora del premi Casero l'any 2007...
De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides
Josep Ma Fonalleras precisament va començar esmentant la presència de Pau Planas, qui juntament amb la Núria formen el doblet de finalista i guanyador del 2007. Del llibre d'en Pau en Fonalleras va dir que era una obra excel·lent. Però en Fono era allà per parlar de l'obra finalista d'aquell 2007, de les Hores prohibides de Núria Martí.

Va començar per destacar que amb aquest llibre es produïa un doble debut, un bateig conjunt pel fet de ser el primer llibre publicat per la Núria Martí alhora que era el primer llibre no escrit per en Fonalleras on ell hi sortia a la portada, no a la típica faixa promocional... Es preguntava a més si allò que havia dit fa un any i mig, i escrit a la portada, seria cert, continuaria essent cert... “Una novel·la amb una llengua polida i dinàmica, viva, intensa.” Es va respondre a sí mateix amb un convincent sí!.
De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides
Deia que més que pensar en la Religiosa l'obra de Núria Martí fa pensar en la Tragèdia de Caldesa de Roís de Corella per la passió desfermada i gairebé il·lustrada entre dues persones. El llibre de Núria Martí, diu Fonalleras, és la història d'una novícia que s'apassiona d'un jardiner: podria ser, és de fet, un lloc comú literari: la vida d'enclaustrament i conventual barrejats amb la mística religiosa i la passió amorosa. Però en paraules de Fonalleras, amb les Hores prohibides Núria Martí fa que la història que explica sigui creïble, versemblant, allunyant-se de l'estil tele novel·lesc de sobretaula... En aquest punt inevitablement Fonalleras esmenta El pájaro espino... El referent literari és un altre, més proper, diu Fonalleras després de llegir un fragment del llibre, a l'Èxtasi de Santa Teresa de Bernini.

La novel·la, molt ben escrita, amb un llenguatge molt potent, molt poderós, té dues protagonistes: la Caterina, una novícia tancada en un convent, i l'Anna, una dona malalta, tancada al “convent del patiment”. És una novel·la femenina, de dues dones valeroses que s'enfronten a llurs vides.

A part de les dues protagonistes la novel·la es sosté amb un tercer pilar, la ciutat de Girona, de la que Núria Martí en fa, en paraules de Fonalleras, un retrat històric, fresc, viu i nítid al llarg del segle que han anat travessant ambdues protagonistes.

De Girona s'ha dit sempre que era una ciutat de convents i capellans... ens aporta aquesta novel·la de Núria Martí una visió més femenina que bé valdrà la pena descobrir...

Núria Martí va començar, tan bon punt va prendre la paraula, per mostrar el seu agraïment a l'editorial, a la llibreria 22 i en Guillem Terribas, “als de casa”, presents també a la presentació, i a Josep Ma Fonalleras per la presentació que havia fet del seu llibre.

I de seguida ens va presentar un dels seus referents literaris, Mercè Rodoreda, explicant-nos que el pròleg de Mirall Trencat Rodoreda deia que hi havia novel·les que s'imposen i d'altres que les has d'anar a buscar en un pou; Martí deia que la seva era de les primeres. Explicava Núria Martí que escriure aquesta història era una necessitat vital, “no tenia res més al cap”...

D'altra banda per Núria Martí la ciutat per ella, malgrat no haver-hi viscut, havia de ser Girona i el convent de les Adoratrius l'escenari on passa gran part de la història. Va explicar també que Hores prohibides és una obra escrita amb molta intensitat.

Núria Martí, la seva obra, ha rebut altres reconeixements i premis més enllà del finalista del Casero l'any 2007. A Sarrià de Ter va guanyar el primer premi de prosa dels Premis Sant Jordi 2008 i a.... Sense cap mena de dubte la publicació d'aquesta obra, aquest primer llibre, és per ella un (merescut) premi, però ha de ser (hauria de ser) també, l'inici editorial d'una nova veu, d'una jove veu, de la literatura catalana. No sé si a Núria Martí se li imposaran altres novel·les o si les haurà d'anar a cercar en un profund pou... però tot sembla indicar que la veu narrativa de Núria Martí té molt recorregut...
De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides
Si no l'heu llegit encara, si no el teniu, és un bon llibre per demanar/regalar per Sant Jordi, més tenint la possibilitat que la pròpia autora, la Núria, us el pugui dedicar...

-------------------------

pd1: diapositives de la presentació


pd2: sobre Núria Martí també he escrit Núria Martí, escriptora en interessant projecció, el diumenge 27 d'abril de 2008 i l'he citat a Doble presentació de Premis Casero a la Llibreria 22, el divendres 23 de gener de 2009 i a Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, el dimecres 31 d'octubre de 2007.

pd3: Els autors del Sant Jordi'09 a la Llibreria 22, per no perdre la pista dels autors que un poden signar els vostres llibres la Diada de Sabnt Jordi a Girona.

pd4: Més informació sobre el llibre Hores prohibides i la seva autora, Núria Martí Constans, al seu bloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada