dijous, 6 de març del 2014

Homes i dones, a dues velocitats!



Com més s'apropa el dia 8 de març, dia internacional de les dones, més presents se'm fan aquestes dues frases que va deixar anar, i subratllar, Marc Grau, a les IV Jornades de RRHH de Girona. investigador de l'ICWF de l'IESE, durant la seva conferència sobre Responsabilitat Familar Corporativa.

En igualtat i conciliació hem avançat més en la teoria que en la pràctica

Una mirada crítica sobre nosaltres mateixos i/o el nostre voltant ho evidencia; l'avanç en allò teòric, conceptual, és necessari, però es fa imprescindible, per tal que la igualtat assoleixi major quotes de realitat, avançar més en allò pràctic.

Insisteix Marc Grau en l'error, encara present, de planificar polítiques de conciliació pensant només en les dones, en la maternitat, i poc en la paternitat!

I sí, ja sé que la lluita per la igualtat és una carrera de fons per a les dones, una lluita a vegades esgotadora, però el camí vers la igualtat l'hem de fer junts homes i dones...

Una altra visió d'aquest desequilibri entre teoria i pràctica s'explica en aquesta altra frase que en Marc Grau va dir:

La dona ha entrat ràpid al mercat laboral; l'home no ha entrat tan ràpid a casa!

Vida personal, vida familiar i vida laboral són vasos comunicants que no sempre estan equilibrats.

Homes i dones ara dediquem moltes hores a la nostra vida laboral, com diu Marc Grau, la dona ha entrat ràpid al mercat laboral, però a casa, dins de casa, el desequilibri en les hores de dedicació a la nostra vida familiar (tenir cura de la mainada i, si n'hi ha, persones grans dependents) segueix essent molt evident.

Té raó Marc Grau quan diu que l'home no ha entrat tan ràpid "a casa" com la dona al mercat laboral!

Segons Marc Grau homes i dones dediquem el mateix temps a les anomenades "hores de qualitat", a donar-los suport a l'hora de fer els deures, per exemple, però el desequilibri és notable a les anomenades "hores secundàries" de cura i responsabilitat familiar, és a dir, a les tasques domèstiques!

Per tal que la dona pugui disposar d'"hores laborals" per treballar és necessari, imprescindible que l'home guanyi, al seu torn, "hores de cura".

Així doncs, la manera per avançar més en la pràctica en igualtat i conciliació passa, entre d'altres coses, perquè l'home entri a casa amb la mateixa velocitat, i compromís, afegiria jo, que la dona ha entrat al mercat laboral!

No sé si el problema és que molts homes, i d'aquests encara en queden, abans d'entrar a casa passen pel bar! I molts altres entren a casa i ni ho sembla!

Jo, com sempre m'hi segueixo esforçant, tot i que no del tot si de manera suficient... pregunteu-li a ella!?



-------------------------

pd: un altre, i també preocupant, tema és la pervivència de la xacra de la violència de gènere a Europa!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada