Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la grossa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la grossa. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de novembre del 2019

La iaia (de La Grossa de Cap d'Any) com a símptoma


La Loteria de Nadal fa anys que, anunci rere anunci, ens transmet que el veritable premi és compartir; no estrictament compartir el premi, que també, sinó sobretot compartir la il·lusió de poder-lo guanyar... Sense anar més lluny el lema de la campanya d'enguany és "unidos por un décimo".

L'anunci de la Grossa de Cap d'Any, en canvi, aquest any ens transmet un altre missatge, potser menys ensucrat, possiblement més cru i real: "comparteix-lo, o no!"

Més enllà de la necessitat de diferenciar-se de l'anunci i l'esperit de la Loteria de Nadal, el  més poderós de l'anunci de La Grossa de Cap d'Any no és tant la possibilitat de no compartir-lo, sinó els motius, gens dissimulats, que l'alegre senyora gran de l'anunci té per no compartir-lo amb el senyor rabiüt.

Ella, enfeinada a la cuina, trenca un plat quan sap que té un número premiat de La Grossa i quan, il·lusionada, va per comunicar-hi al seu home, que seu impassible al sofà mirant la televisió, aliè a la trencadissa i a tot, respon amb menyspreu, deduïm que el de sempre, o si més no de fa molts anys...

És aleshores quan ella, amb un impuls que possiblement feia massa anys restava latent, surt per la tangent i es queda el premi per ella, i només ella!

Aquest anunci potser només és una anècdota, i aquesta anècdota més que esdevenir categoria esdevé el símptoma, o un més, que algunes coses potser sí que estan canviant en relació al masclisme.

Així ho subratllava la directora del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Girona en l'entrevista que li vaig fer el 25 de novembre, em motiu del dia internacional contra la violència masclista, per a l'espai Món laboral de Ràdio Sarrià.

Si la publicitat ho integra, senyal que, d'una o altra manera el missatge va calant... Al capdavall l'anunci ens interpel·la en aquelles qüestions que val la pena compartir, o no, a banda de La Grossa de Cap d'Any!

dimecres, 14 de gener del 2015

Els beneficis socials de la Grossa de Cap d’Any


Tots els beneficis
dels productes de la Loteria de Catalunya, també els de la Grossa de Cap d’Any, es destinen des de sempre a programes socials, és a dir, a programes de protecció de la infància, de la tercera edat i de les persones amb discapacitat.

La Grossa de Cap d’Any, el nou i flamant producte de Loteria de Catalunya, va ser notícia l’any 2013 per la seva estrena i aquest final d’any ho ha estat per no haver repartit el primer premi i pràcticament tot el tercer premi; els diners no repartits se’ls queda la Generalitat. Els beneficis d’enguany de la Grossa de Cap d’Any, uns 8,2 milions d’euros, es destinaran a projectes socials del Departament de Benestar Social i Família.

El titular que la consellera Munté ens va deixar (“hem guanyat tots”) sona a premi de consolació, doncs quan juguem a la loteria esperem que els premis, en especial el premi gros, es reparteixin entre els qui han jugat i, malgrat el noble destí a que van destinats els beneficis, hom no pot evitar pensar que en aquesta ocasió, com al Monopoly, la banca sempre guanya!

Comptat i debatut, resulta més efectiva la Grossa d’enguany que la Marató per la pobresa celebrada aviat farà tres anys. Aleshores  es van recaptar més de 4,5 milions d'euros, que es van destinar a 40 projectes socials de 75 entitats del tercer sector social de Catalunya, projectes molt diversos i dels quals, un per un, se’n podia tenir coneixement.

És una indiscreció preguntar a les persones premiades a què destinaran els diners guanyats, però quan qui els guanya és l’administració publica la pregunta no és gens indiscreta, ans al contrari, és una pregunta més aviat necessària.

Per acabar-me de fer meu el premi de la Grossa (“hem guanyat tots”) em caldria saber concretament a quins projectes socials es destinaran els beneficis. Llavors sí, amb informació i transparència, haurem guanyat tots!

Article publicat al número 4 de la Revista Mirall en pdf.