La Loteria de Nadal fa anys que, anunci rere anunci, ens transmet que el veritable premi és compartir; no estrictament compartir el premi, que també, sinó sobretot compartir la il·lusió de poder-lo guanyar... Sense anar més lluny el lema de la campanya d'enguany és "unidos por un décimo".
L'anunci de la Grossa de Cap d'Any, en canvi, aquest any ens transmet un altre missatge, potser menys ensucrat, possiblement més cru i real: "comparteix-lo, o no!"
Més enllà de la necessitat de diferenciar-se de l'anunci i l'esperit de la Loteria de Nadal, el més poderós de l'anunci de La Grossa de Cap d'Any no és tant la possibilitat de no compartir-lo, sinó els motius, gens dissimulats, que l'alegre senyora gran de l'anunci té per no compartir-lo amb el senyor rabiüt.
Ella, enfeinada a la cuina, trenca un plat quan sap que té un número premiat de La Grossa i quan, il·lusionada, va per comunicar-hi al seu home, que seu impassible al sofà mirant la televisió, aliè a la trencadissa i a tot, respon amb menyspreu, deduïm que el de sempre, o si més no de fa molts anys...
És aleshores quan ella, amb un impuls que possiblement feia massa anys restava latent, surt per la tangent i es queda el premi per ella, i només ella!
Aquest anunci potser només és una anècdota, i aquesta anècdota més que esdevenir categoria esdevé el símptoma, o un més, que algunes coses potser sí que estan canviant en relació al masclisme.
Així ho subratllava la directora del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Girona en l'entrevista que li vaig fer el 25 de novembre, em motiu del dia internacional contra la violència masclista, per a l'espai Món laboral de Ràdio Sarrià.
Si la publicitat ho integra, senyal que, d'una o altra manera el missatge va calant... Al capdavall l'anunci ens interpel·la en aquelles qüestions que val la pena compartir, o no, a banda de La Grossa de Cap d'Any!
