Evocació eixuta de la figura i esdeveniments del Conqueridor
Ran de bressol aprenies
lloçons dures, aspres vies
que menaven a fermesa,
servituds de la grandesa,
lligams greus de la paraula.
Llarga vida com de faula.
El ric guany d'un singular,
daurat regne dins el mar.
Temps després, amb noves guerres,
t'emparaves d'amples terres,
amb l'ajuda dels teus pobles
lliures, vells, diversos, nobles.
Alt soldat, dolent polític:
resum d'un examen crític
Ingrats fills, mort atardada,
una tomba profanada.
Delicat, cruel, doner,
d'amors senils presoner.
Ni pervers ni tampoc sant:
home sempre mig infant.
Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)
En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada