XL
Però tu te'n rius:
penses que l'aranya
sempre tindrà fil.
Em tornes mesell
i em deixes podrint-me
en aquest femer.
Has venut de franc
al drapaire tires
de la pell de brau.
Gos, la teva tos
voldria escurar-nos
fins al moll de l'os?
Ensenyem al fart
els nostres vells queixos
ja del tot xuclats.
Rebentes de tip,
mentre esdeveníem
cada cop més prims.
El genet estrany
dalla als camps de l'aire
fenc per al cavall..
Envoltat de fum,
perds el món de vista
t'acluques d'ulls.
Quan despertaràs,
la rialla als llavis
se t'estroncarà.
Salvador Espriu. La pell de brau (1960).
En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada