Els seus darrers dies...

La meva mare, metòdica i organitzada de mena, no té llibre comprat sense data ni circumstàncies: la dedicatòria, la targeta de la presentació... D'alguna o altra manera s'ha passat la vida  endreçant números i papers, ara els d'una empresa, ara els d'un taller mecànic, ara els del cens municipal,  durant molts anys els de dos ajuntaments, els de casa...

Amb la mateixa meticulositat va registrar, en una agenda del meu pare, l'evolució de la seva malaltia i les circumstàncies de les darreres setmanes de la vida del seu home, del meu pare, en Just Manuel Casero i Madrid.

Jaume Guillamet les va recollir al llibre "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999):
"La Maria Mercè lamenta ara no haver portat un diari detallat d'aquells dies, però a partir del divendres 12 de desembre hi ha anotacions de la seva mà a l'agenda d'en Just."

Aquesta és la transcripció del que la meva mare va anotar, del seu puny i lletra, a l'agenda del meu pare entre finals del 1980 i principis de 1981, i que Guillamet va recollir al llibre:

Dilluns 22 de desembre:
Viladiu em crida per parlar de la malaltia d'en Just. És irreversible. Cal operar.
Tot és terrible. Després de l'Hospital passo per l'Ajuntament a veure en Quim.
Després a casa, com si res.
Al vespre, Viladiu ve a casa. Quedem a ingressar demà i operar demà passat.
Vaig a parlar amb Joan Carbó.

Dimarts 23 de desembre de 1980:
A les 9 a l'Hospital. Hab. núm. 5 de la 1a. planta.
Li explico la situació a la mare d'en Just.
És tot molt gros.

Dimecres 24 de desembre:
A les 10, operació.
Fins cap a la 1 no torna a l'habitació.
Reacciona bé. Pateix molt. Sento els crits que fa quan es va despertant.
No hi ha res a fer.
Viladiu em crida: té un mes i mig de vida.
Tot és terrible.

Dijous 25 de desembre:
A poc a poc va prenent consciència després de l'operació.
Té una ferida molt grossa, des de "l'esternó" fins al començament dels pèls.
No demana mai el resultat de la intervenció.
Està molt enfonsat.

Dilluns 29 de desembre:
Viladiu li explica la irreversibilitat del procés, que cada cop és més estès. Reacciona molt bé.
Ha canviat totalment dels darrers tres dies.
Agraeix la informació que Viladiu va donant.
A poc a poc li anirà explicant tot.

Dimecres 31 de desembre:
Demana a en Quico, la Mita, en Quim i la Mercè que vinguin a passar el cap d'Any a l'Hospital.
Tots 6 a l'habitació.
[A peu de pàgina] L'emoció i la tensió de tots aquests dies és quelcom inexplicable. Comencem a parlar de la mort. Ens estimem més que mai. Connectem amb un món elevadíssim de vivències i de sensacions fins ara mai viscudes. Viladiu parla sovint amb en Just.

Dijous 1 de gener de 1981:
Quan tothom és fora, parlem amb en Just de tot. Ho veu molt clar. Pensa en tot: en els nens, en mi, en la situació econòmica. Com quedareu?, diu.

Dissabte 3 de gener:
Jordi Pujol ve a Girona. Demanen a en Just si el pot veure. En Just contesta que no.

Dilluns 5 de gener:
Comença a sagnar.
Havent dinat, anem a casa...
Vaig amb els nens a esperar els Reis a Sarrià i, després, a Girona.
Més tard, els Reis de Sarrià i el Pont Major vénen a casa a veure en Just. S'afecta molt.

Dimarts 6 de gener:
A casa, molt incòmode.
Regals de Cantallops i de Figueres. Baixen tots.
Quim Pla (capellà del Pont Major).

Dimecres 7 de gener:
Tornem a l'Hospital.
Noves proves, noves anàlisis.

(Maria Mercè torna a anotar, fora de dies):
Tots aquests dies l'Hospital és un va i ve de gent. Comença a voler parlar amb la gent.
La gent, però, ve acollonida. En Just fa l'esforç d'aixecar-los la moral, però li costa terriblement.
La Mita, en Quico, la Mercè i en Quim són sovint al meu costat.
En Quim Nadal ve cada dia.
Gent de Sarrià, del Pont, del Partit. La família. Tothom pregunta i s'interessa per en Just.
La vivència de l'Hospital és viscuda a nivell de carrer.
Ve Joan Reventós, el Sr. Bisbe. Molta gent.

Dijous 22 de gener:
Comença una forta davallada.
Maria Mercè, m'estic morint.
A la tarda vénen els nens. S'acomiada d'ells. És terrible.

Dissabte 24 de gener:
Al captard demana altra vegada els nens. Torna a ser impressionant el comiat. Just, estimat, és terrible.

Dissabte 31 de gener:
Mor Just a les 0:30 hores.
Tot el dia a casa. Incomptables visites.

Van ser els seus darrers dies, i els primers de la meva nova vida; una vida sense el meu pare, una vida amb l'inesborrable testimoni i records de vida d'en Just. I sobretot una vida amb la millor lliçó de vida i resiliència de la meva mare, que a la seva manera segueix anotant dates, dades i circumstàncies a la nostra vida, que també és la seva...