L'any 1988, amb 14 anys, vaig gaudir molt del Campionat del Món de 250cc de motociclisme que va guanyar Sito Pons.
Aleshores les cites televisives amb les motos eren molt esperades i amb el meu germà procuràvem no perdre-nos-les...
També vaig gaudir quan, l'any següent, va repetir Campionat del Món, i un jove Àlex Crivillé va guanyar en 125cc, i deu anys més tard en 500cc!
També m'he alegrat d'altres triomfs de pilots catalans, com els de Dani Pedrosa o, més recentment, els de Marc Màrquez.
També hi ha qui, al seu dia, va gaudir amb els 12+1 Campionats del Món del mític Ángel Nieto, i vibrar amb tants altres pilots catalans i espanyols...
Aquesta és la cara bonica d'aquest espectacular i arriscat esport, i la cara tràgica són les caigudes, les lesions i, malauradament, les morts, que també es produeixen.
Aquest cap de setmana ens ha colpit especialment la mort d'un jove pilot en fase de formació, Hugo Millán, de només 14 anys!
14 anys, els mateixos que jo tenia quan vaig veure guanyar el primer Mundial a Sito Pons. 14 anys, un menys que la meva filla petita... 14 anys no és edat perquè mori ningú, i menys sobre una moto!
A vegades lloem la precocitat d'esportistes d'elit que, com en el cas de les motos, guanyen curses i campionats abans de poder tenir el carnet de conduir... Fins i tot admirem les imatges de grans pilots que de ben petits sembla que van aprendre a anar abans en moto que en bicicleta!
La prematura mort del jove pilot ens colpeix perquè sota la granota de pilot hi havia un noi, quasi encara un nen, un noi que segur que, com la seva família, era conscient dels riscos de córrer i competir sobre una moto.
Quan passen aquestes desgràcies jo també em pregunto què feia un noi de 14 anys competint sobre una moto, sobretot perquè jo als 14 anys simplement les mirava a la televisió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada