Des de fa uns anys veient passejar a la senyora Conxita pels carrers de Sarrià de Baix veies quin dels seus fills o filles se'n feia càrrec aquell dia. I a la senyora Conxita, centenària des de feia uns anys, era fàcil veure-la passejant, acompanyada, pels carrers de Sarrià de Ter...
La senyora Conxita (per mi i per molta gent sempre la senyora Conxita) era tota una institució, a Sarrià de Ter, i ho era per mèrits propis, més enllà de ser, també, la dona de l'Andrés Rodríguez, mestre del poble durant quasi quatre dècades i, com ella, impulsor de l'activitat social, cultural, política i esportiva del poble: la biblioteca, el Patronat de Pares de Família, l'handbol...
Més d'una generació de veïns i veïnes de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis la recordaran com a cuinera de les colònies d'estiu a la casa de Granollers de Rocacorba; a casa la Sira la recorda especialment repartint la llet amb Cola-Cao del ressopó, "un Cola-Cao boníssim!", recorda la Sira, un Cola-Cao que no era com el que prenia a casa seva gràcies al secret (un xic de sucre) que la senyora Conxita hi afegia!
Al llarg dels seus intensos 103 anys són molts els records que la senyora Conxita ha sembrat entre totes les persones que l'hem conegut o saludat, i el record que ens deixa és dolç i bondadós com el Cola-Cao que preparava...
Els pobles, també els barris i algunes ciutats, basteixen el seu caràcter a través del caràcter de la seva gent, i la senyora Conxita, juntament amb el senyor Andrés i la seva família, també ha contribuït a definir part del que ha estat, és i serà Sarrià de Ter. Hi ha qui hi som de pas i la nostra petja l'esborra la pols del camí, hi ha qui, com la senyora Conxita, amb el seu pas ferm i decidit obren i tracen un camí...
A la senyora Conxita la trobarem a faltar; ara quan vagi a Sarrià de Ter ja no podré dir, com feia sempre quan la veia passejant pel carrer Lloses, o el carrer Dr. Trueta, "mira, la senyora Conxita!"
Veure-la caminar, fins fa ben poc, a la seva centenària edat més que una lliçó de longevitat, és una lliçó de perseverança. DEP
S'emocionava quan parlàvem de les colònies d'estiu: els més joves, un regal de la vida.
ResponEliminaGràcies per la vostra consideració envers la nostra mare.
Recordo quan va néixer en Marc en Jordi era de colònies a Granollers i el vàrem
ResponEliminaAnar a veure. Li vaig dir a la sra Conchita li puc preparar el biberó en Marc
No NOooo!!! La llet es massa forta i l aigua també li faria mal a la panxa
es molt Petit,tenia un més i mig,sort que portava de casa Gràcies Conchita
D caixó fa 44 anys.