Les samarretes dels clubs de futbol fa anys que, a banda de ser l'element identificatiu del club i de l'equip, són un gran actiu de màrqueting, pel que és prescriptiu renovar-les cada temporada.
Amb tanta renovació, i tenint present que normalment es tenen tres models, no tots els dissenys són del gust de tothom; no sembla que sigui el cas de la propera temporada amb les samarretes del Barça, amb un primer equipament en la que destaca la creu de l'escut al pit, i un segon de color púrpura que pot tenir molt èxit!
Però no tota la tela que es talla és per a les samarretes, i els clubs ja fa anys que també tenen molta cura de la imatge dels seus equips en els desplaçaments, quan viatgen, amb l'anomenat vestit de carrer, o vestit de passeig.
El Barça semblava que tenia coll avall la signatura d'un nou contracte amb la marca H&M, i sembla que finalment no s'ha pogut tancar per una qüestió, com a mínim, controvertida.
Resulta que en la seva política aquesta marca sueca de moda té el compromís de no utilitzar cotó provinent de la regió xinesa de Xinjiang, regió que acumula nombroses denúncies d’abusos dels drets humans per treballs forçats. Aquest compromís de la marca de moda, lluny de reforçar l'acord amb el FCB l'ha trencat, sembla que pel temor del club de perdre influència i mercat (ingressos) en altres acords comercials amb empreses xineses...
Amb la globalització l'esport i el futbol també s'han globalitzat, i ja fa temps que les televisions marquen els horaris dels partits, ja no només per a ser vistos als propis països, també en altres mercats, i el de la Xina és un dels importants, també per al Barça.
Per això, suposo, aquesta controvertida situació, en la que l'interès econòmic venç l'ètica; és clar que en aquest cas no parlem només del Barça; precisament ahir al diari hi llegia que les importacions europees de Xinjiang han crescut, aquest any, un 131% tot i les múltiples denúncies contra els drets humans.
Avui parlem de l'ètica i de com es vesteix el Barça, i potser també caldria parlar de l'ètica i de com ens vestim nosaltres, i de la petjada ecològica i contra els drets humans que deixa la roba que vestim i ens posem cada dia... La factura de la globalització, certament, és molt cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada