Sóc transfòbic?

Em tinc per una persona tolerant i respectuosa, també respecte a les identitats de gènere, però un dia, fa uns mesos, les meves filles em van fer dubtar, no sobre les meves creences, sinó sobre com poden ser adjectivades (és a dir, jutjades) quan intento exposar-les, no sempre amb la suficient eloqüència.

Reconec que en aquesta qüestió es fa més present el salt (o xoc) generacional, ja que jo he crescut amb la concepció binària de la sexualitat, i reconec que avui no sabria definir, amb la precisió correcta, totes les lletres que composen les sigles LGTBI...

Acceptant que una dona pot tenir penis, i no posant cap però a aquesta qüestió, vaig dir que jo, personalment, rarament tindria una relació sexual amb una dona amb penis; naturalment aquesta és una afirmació genèrica, no referint-me ni pensant en cap dona en concret.

Aquesta afirmació va ressonar com a transfòbica, i reconec que d'entrada aquesta acusació em va doldre ja que jo, com he dit al principi, no me'n considero. La discussió, perquè va ser una discussió, va ser una sacsejada que, inevitablement, va remoure les meves creences: sóc transfòbic?

El debat dóna per molt, i per molt més que això, i més enllà d'aquesta discussió domèstica, tot i els avenços legislatius respecte els drets del col·lectiu LGTBI, encara és molta la discriminació que pateixen, lamentablement també moltes les agressions.

El respecte a la diversitat, també respecte a la identitat de gènere, és un procés col·lectiu en què cada un de nosaltres hem de fer els nostres propis deures, enfrontant-nos als nostres prejudicis, que sens dubte tenim, i afrontant les contradiccions que, en el camí, podem tenir.

Sóc transfòbic? Potser més que un sí o un no, aquesta pregunta convida més a una sana discussió, d'entrada amb mi mateix, i naturalment amb qui convingui...