El passat 13 de juny l'escriptora Montserrat Roig hauria fet 75 anys, i a principis de novembre en farà 30 de la seva prematura mort. La seva obra, tot i restar inacabada, és prou rica com per ser considerada, sense cap mena de dubte ni discussió, una de les veus més potents de la literatura catalana, i alhora un referent inevitable del feminisme.
Ambdues qüestions convergeixen en aquest llibre, "Digues que m'estimes encara que sigui mentida" (Edicions 62, 1991), en el que Montserrat Roig reflexiona, des de la seva mirada inevitablement femenina, sobre el fet d'escriure.
El llibre, que va aterrar a casa el Sant Jordi de 1997, està farcit de cites literàries, moltes d'elles a l'inici d'alguns capítols; per exemple:
"El verdadero artista es el que junta por primera vez dos palabras." Valle Inclán
"El plaer superior en literatura és fer real allò que no existeix." Oscar Wilde
"L'única ficció que val la pena és la que tracta sense reserves el propi jo de l'autor." Strindberg
El llibre, en el seu inici i abans de l'"Advertiment als lectors" que fa Montserrat Roig, té aquesta cita literària:
"... el miracle de crear Bellesa de la realitat dels homes i les coses, revelar la possibilitat de la perfecció i eternitat que hi ha en la més imperfecta caducitat i de transformar en heroica o tràgica la matèria més vulgar del melodrama confús de l'existència humana."Si és d'agrair que els i les escriptores escriguin, encara ho és més quan escriuen, precisament, sobre el fet d'escriure...
Dolors Oller, La construcció del sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada