És curiós com els llibres de casa nostra, els que reposen i acumulen pols a les llibreries, parlen de nosaltres! I no em refereixo només al que amaguen les seves pàgines, també em refereixo a com, quan i perquè van arribar a casa nostra!
Un bon exemple és el llibre d'avui, "Tots els noms" (Edicions 62, 1999) de José Saramago. Aquest va ser el llibre del Sant Jordi de 1999 que li vaig regalar a la Sira, i la data, però sobretot la dedicatòria que li vaig fer (i que ara no reproduiré perquè, com deia l'ara entrevistat president Pujol, "això no toca!") donen prou pistes de perquè aquest llibre, i no qualsevol altre!
Resulta que al Sant Jordi de 1999 el primer embaràs d'una joveníssima Sira ja era prou evident, i a banda de les lectures temàtiques, a casa sobretot agafava velocitat el ball de noms que podríem posar a la criatura que estava en camí...
D'aquí que l'elecció fos "Tots els noms", i tot i que en la novel·la el Registre Civil forma part del decorat, i els noms de la trama, aquesta no és una novel·la sobre la paternitat.
El llibre conté una cita breu i, alhora, inquietant:
"Saps el nom que et van donar
però no saps el nom que tens."
Llibre de les evidències
Resulta impossible no preguntar-nos, després de llegir aquesta cita, qui som, i si el nostre nom és el que hauríem de tenir...
A la criatura, per cert, finalment li vam posar Clàudia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada