Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 24 de juliol del 2018
Pablo Casado, quina mandra!
A la seva manera, i salvant les distàncies, el Partit Popular intenta fer, ara, el que Convergència (CDC) porta fent d'un temps ençà: passar pàgina!
Passar pàgina no només per deixar enrere un passat massa pesant, per deixar anar llast, passar pàgina també per, sobretot, tenir la capacitat i possibilitat de tornar a volar a nivell electoral.
Després de perdre sorprenentment el govern, sorpresa per la moció de censura que no pels motius que la van motivar, i reculant a les enquestes i sobretot en el cor i les fantasies electorals dels votants de dreta el Partit Popular vol aprofitar aquesta crisi per convertir-la, vés que originals, en una oportunitat. I l'oportunitat resulta que té nom: Pablo Casado!
Pablo Casado, de currículum acadèmic (i polític) més que qüestionable, vol ser, a banda del nou capità del Partit Popular, l'antídot d'Albert Rivera; això sí, guanyi un, guanyi l'altre qui sembla que ara no perdrà serà José María Aznar!
Polític de llengua afilada Pablo Casado també voldrà ser, ara des d'una posició més prominent, el nou, incansable i implacable flagell contra l'independentisme, escorant el seu partit encara més cap a la dreta, aprofitant que ara el Partit Popular està alliberat de la (sempre mínimament moderadora) responsabilitat de govern.
Sincerament, tot just comença el seu lideratge i a mi Pablo Casado ja em fa mandra, molta mandra! Em sembla que ja començo a enyorar Mariano Rajoy i el seu tarannà tan seu, que feia com si res...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada