On éreu fa vint anys?

Recordeu on éreu fa vint anys? Recordeu què vau fer el vint-i-sis de juliol de mil nou-cents noranta-vuit?

Un dels dies més importants de la meva vida, el 26 de juliol de 1998, va ser-ho més per capricis del calendari que per una voluntat expressa i manifesta que aquest precís dia fos un significatiu; per a ser més precisos el 26 de juliol de 1998 va esdevenir un dels dies més importants de la meva vida per la disponibilitat del restaurant que vam escollir per a celebrar el banquet!

No voldria, amb aquesta confessió, aigualir la importància d'aquest dia, que la té i molt, tan sols ho subratllo per ser fidels a la veritat: al capdavall a nosaltres el dia ens era igual, naturalment dins uns marges; l'important eren altres coses (per mi casar-me amb ella!), entre elles naturalment les ganes de casar-nos aquell any, abans del mes d'agost!

Quelcom semblant passa amb els naixements, tot i que cada vegada es programen més; en podem preveure una data aproximada però no sempre, com sobretot amb la mort, la data clau està sota el nostre control.

Aquell dia, mentre ens ventàvem la calor com podíem, vam felicitar els Joaquims i les Annes presents al casament i a partir d'aquell dia el 26 de juliol va ser una de les dates assenyalades del nostre particular almanac.

Aquesta és també una data que duc gravada, tot i que diria que no a foc, a l'interior de l'anell de casament que des d'aleshores ha vestit cada dia el meu dit anular de la mà esquerra; no me'l sé imaginar nuu, aquest dit, tot i que sé que si les circumstàncies m'hi obliguéssin, m'hi hauria d'acostumar. De moment, i toco fusta, sembla que el seguiré lluïnt indefinidament!

La disponibilitat del retaurant va marcar la meva vida, i per alguns de vosaltres també us va marcar, com a mínim, aquell dia...

Recordeu on éreu fa vint anys? Recordeu què vau fer el vint-i-sis de juliol de mil nou-cents noranta-vuit? Suposo (espero?) que (encara) ho recordeu: alguns de vosaltres éreu al meu casament!