Imatge promocional del disc Lamparetes. Foto: Antònia Font |
Antònia Font es dissolen! Ho fan amb alegria, amb un somriure a la cara...
"Es dies s'acaben" i no sé si "ses velles se xapen de riure"...
"Es dies s'acaben"... i sí, sé que Antònia Font "deixen un crater per sempre dins sa meva vida"!
Així que sí, alegria!
Alegria
Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó,
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria...
Antònia Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada