Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
divendres, 25 de maig del 2012
La #pobresa necessita quelcom més que la #maratopobresa! #sobrencadires
1 de cada 5 catalans és pobre, o el què és el mateix, un 20% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Així de simple, així de contundent. La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ens ho recorda diàriament, i en especial cada 17 d’octubre, dia internacional per a l’eradicació de la pobresa.
Que al nostre país, modern, desenvolupat i del primer món, hi ha pobresa és evident, tan evident com que, amb la crisi econòmica, l’atur i les retallades, la pobresa no només canvia de fisonomia, sinó que també són més les persones que la pateixen..
Amb la pobresa passa massa sovint el què passa amb la violència de gènere: tendim a pensar que és un problema personal de la persona que pateix qualsevol d’aquestes dues xacres de la nostra societat. La pobresa és viscuda, soferta si voleu, a nivell personal, però no és un problema personal; la pobresa és un dels més clars símptomes que quelcom falla en el nostre estat del benestar; i si l’estat del benestar s’afebleix, més creix la pobresa. Com diu Jaume Funes la pobresa té causes, “la pobresa és producte de la injustícia”.
Aquest any Televisió de Catalunya ha pres la iniciativa de la Marató per la Pobresa, un programa excepcional que té la finalitat de divulgar i sensibilitzar al voltant del tema tractat i, naturalment, recollir fons per al finançament d’accions i programes per pal·liar i combatre els efectes de la pobresa.
La Marató per la Pobresa pot ser una bona oportunitat per a donar una major visibilitat a les dificultats que pateixen moltes persones a casa nostra, també pot ser una bona oportunitat per a promoure la sensibilització i fomentar la presa de consciència i sobretot pot ser una bona oportunitat per a recaptar fons, diners, per a destinar a programes i projectes assistencials, d’habitatge, d’inserció laboral i d’atenció a la infància. Sense negar que tot això pot ser i serà molt positiu, la Marató per la Pobresa també corre el risc de ser poc més que un simple aparador i que el seu afecte sigui tan fugisser que l’endemà, feta la donació, pensem que ja ho hem fet tot per combatre la pobresa i tatxem aquest tema de la nostra llista de d’assumptes pendents.
Les entitats socials s’han abocat, ens hem abocat, a presentar projectes a la convocatòria de La Marató. Les entitats socials, el tercer sector social en general, no només donen suport a la iniciativa, també s’hi han implicat com a col·laboradors, bé per a la participació de testimonis al programa, bé presentant projectes per a ser finançats.
La meva percepció és que enguany la Marató per la Pobresa juga el paper de finançador de projectes que, a causa de les retallades, ha deixat de fer, en part, la Generalitat. Aquest és un debat obert en moltes entitats, aquesta és una visió crítica que, amb la boca petita, és present a les entitats si, amb més força, entre els professionals del tercer sector social.
La Marató per la Pobresa és i serà una Marató excepcional i puntual per lluitar contra la pobresa; res a dir, aquesta és la seva naturalesa. La pobresa, però, no és un problema excepcional i puntual, és un problema tan crònic com cròniques siguin les injustícies i desigualtats que la generen.
Benvinguda sigui la Marató per la Pobresa... però la lluita contra la pobresa necessita i necessitarà molt més que una Marató...
Article publicat (el primer!) a l'Intocable Digital.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada