Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 8 de maig del 2012
#ElsAmicsdelesArts a #Girona o guanyar sense baixar del Calypso!
El primer aplaudiment de l'entregat públic que el passat divendres, 4 de maig de 2012, omplíem l'Auditori de Girona el vam fer amb l'apagada de llums prèvia a l'inici del concert, quan els músics ni tan sols havien sortit a l'escenari! Hi havia ganes, moltes ganes d'Amics de les Arts!
L'"amical" tripulació musical ens va permetre endinsar-nos i explorar les seves profunditats musicals en directe durant quasi 2 hores de música i, com és habitual en ells, de molt més que música!
Música que ens va fer vibrar i, per moments, llevar àncores (aixecar el cul de la butaca...) i xalar tot ballant els temes més moguts! Temes nous, temes vells i nous temes vells que van fer-nos gaudir i assaborir la seva música, les seves veus, els seus vents... les seves històries!
I molt més que música, doncs són els Amics els que més saben, a casa nostra, trencar la imaginària barrera que a vegades hi ha entre el públic i l'escenari; amb la justa mesura, sense abusar-ne, rient-se d'ells mateixos i connectant amb el públic, els Amics de les Arts van fer gala del seu humor fresc, intel·ligent, que no intel·lectual, i proper.
A Girona hi havia moltes ganes d'Amics de les Arts... ells també tenien moltes ganes de Girona! Tenen, ben segur, ganes de Girona i d'arreu!
Parafrasejant Helenio Herrera, a Girona Els Amics de les Arts van guanyar sense baixar del Calypso!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada