divendres, 2 d’abril del 2010

(No) deixeu que els infants s'acostin a mi



Quin millor dia que avui, Divendres Sant, per dir ben alt que hi ha una part de l'esglèsia i de membres de l'esglèsia que repugna...

Malgrat ser agnòstic, em quedo amb el Crist penjat a la creu... N'hi ha que per  més sotanes que portin sembla que no hagin entès, o no vulguin entendre, res de res; ja no de Crist i el seu testimoniatge, sinó de la més laica moral i el respecte que tota persona mereix...

Pel que fa a mi no em valen ni la penitència ni les flagelacions que avui puguin fer i/o fer-se... Només la justícia pot dictar sentència! Només amb el compliment de la justícia puc mostrar-me compassiu...

1 comentari:

  1. Roger, crec que el problema rau moltes vegades, en què la gent li entra molta mandra a l'hora de dissociar el que és l'església i el que és la resta de la societat. O al revés, que potser es veurà més clar. Que l'església creu que és seva la societat i que per les bones, mai renunciarà als calers, o l'influencia sobre tots nosaltres. A casa nostra, tenim al senyor Torres i Bages que ens va llançar una maledicció bastant tètrica i que pots veure cada cop que vas a Montserrat: “Catalunya serà cristiana o no serà”. A la societat europea li ha costat molts anys, molt de sofriment i moltes morts poguer-se desempallegar de el que és l'església. Per això a mi em sobta, que la gent vulgui als capellans casats, o que hi hagi dones que vulguin dir missa. Si l’església té aquests preceptes, qui vulgui entrar-hi, ha de veure els inconvenients. A un fuster no li demanaré que em faci una sabata, o més clar, qui no vulgui pols, que no vagui a l’era. La gent i la societat s'ha de donar compte del que és i que per suposat, està molt allunyada del que deia Jesús. I és que sempre la institució eclesiàstica han jugat a dues bandes, predicant en nom de Crist i per darrera enriquint-se o el que més li agrada, influir, fer proselitisme i arrossegar quants més fidels, millor. S'han aprofitat de les vocacions, per utilitzar als individus com a peons, per açò poques persones que estan a dintre poden tenir prou perspectiva per veure tot el tinglado. Crec que la gent d’aquí ens mereixem que l’estat faci un pas endavant i instauri el laïcisme sense por, i deslliurar-nos d’una vegada, de la gent que s’enriqueix a la terra i ens promet el cel.

    ResponElimina