dimecres, 28 d’abril del 2010

Barça: ser o no ser al Bernabéu!



Quelcom ha canviat, aquests darrers anys, en la mentalitat del culer; el fatalisme sembla esvair-se i la confiança en l'equip i les seves possibilitats ha anat guanyant crèdit. Sens dubte els títols, la trajectòria dels darrers 20 anys hi han influit d'una manera determinant.

El partit d'aquest vespre contra l'Inter s'afronta amb una confiança, que no superioritat, poques vegades vista. El cert és, però que el Barça de Guardiola té tant crèdit que fins i tot una ensopegada, encara que dolorosa, no faria trontollar el projecte ni dinamitaria la confiança de tothom amb l'equip i, sobretot, l'entrenador.

El partit d'avui és un partit que pot sumar-se al de les nits històriques, al de les remuntades de l'equip amb l'empenta de l'afició, és un partit que, si es guanya assegurant la clasificació per la Final, té un doble premi premi per al barcelonisme: jugar una nova final de la Champions i, sobretot jugar-la al Bernabéu!.

Inevitablement jo també m'he encomanat d'aquesta confiança... és quasi impossible no fer-ho!. A la televisió i a la ràdio, als diaris i a internet, arreu, es cultiva l'estat anímic de l'afició... Però un fil veu interior es fa sentir de tan en tan, la veu interior de la prudència, de l'ai-ai-ai, la veu que, sense fer soroll em prepara internament per encaixar el pitjor dels escenaris... Una veu que em pregunta: en quantes ocasions el Barça ha jugat dues finals de la Champions (o Copa d'Europa) consecutives?...

Sense perdre, doncs, la visió històrica, desitjo, espero, que el Barça segueixi fent història aquesta nit... Confio en la remuntada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada