De Visita excavacions Vil·la Romana Pla Horta |
Lluís Palahí Grimal, fotografiat durant una visita a les excavacions a la Vil·la Romana del Pla de l'Horta
Carpe diem, bona Festa Major!
Amb aquestes paraules va finalitzar el pregó de la Festa Major d'enguany l'historiador i arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal. Ens animava a tothom, durant aquests dies de Festa Major, a viure el moment, a deixar de banda de crisi i altres cabòries per viure, com deien els romans (Horaci a l'Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero -"Aprofita el dia, no confiïs en el demà"-), cada dia amb intensitat la nostra Festa Major.
Va ser, Lluís Palahí, un pregoner atípic: no va llegir el pregó, senzillament perquè no el duia escrit; va dir el pregó d'una tirada, tenint molt clar què volia dir-nos i explicar-nos; el seu va ser un pregó divertit, didàctic i amè...
Va començar amb una confessió: quan li van proposar ser el pregoner d'enguany va sentenciar d'entrada: us heu equivocat de Palahí!. Va comentar que a la seva família hi havia d'altres persones que tenien majors mèrits per fer de pregoner: el seu pare, Lluís Palahí, activista polític i sindical, i la seva mare, Assumpció Grimal, una de les ànimes i motor de l'associació Dones més que Mai, de Sarrià de Ter. Però en Lluís (fill) era pregoner, va deduïr, pel seu treball d'historiador i arqueòleg, especialment ara com a responsable de les excavacions de la Vil·la Romana de Sarrià de Ter...
Lluís Palahí es va confessar: sempre he estat molt tafaner!. Però la seva no és una tafaneria tenyida de rosa, és una tafaneria construida per la curiositat de saber què amaguen les coses; va expliocar que de petit desmontava les joguines, però no per saber com funcionaven (potser llavors hauria estat enginyer), sinó per veure què hi havia a dins...
En Lluís va voler dignificar la feina d'historiador i, sobretot, d'arqueòleg, professió lligada massa sovint a la inestabilitat laboral (va venir a dir que amb el títol d'arqueòleg s'hi adjunta la targeta de l'atur...); l'arqueologia, va dir, és com fer un trencaclosques, però del qual no disposes ni de totes les peces ni de la pauta del dibuix que has de construïr... Quan excaves, deia, no saps què et pots arribar a trobar; si trobes material, el treballes, l'estudies i pots publicar un estudi o recerca; si amb prou feines trobes res pots fer una novel·la, i encara potser hi guantyaràs més diners... El segon no és el seu cas i el cert és que ara am,b la Vil·la Romana de Sarrià de Ter estan fent importants troballes...
En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.
Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...
Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara...
Per culminar el pregó Lluís Palahí va recòrrer a l'expressió llatina CARPE DIEM, aplicant-la a la Festa Major convidant-nos a viure al dia, a gaudir en cada moment de la nostra Festa...
Bona Festa Major!
-------------------------------------------
pd1: és un clàssic del programa de Festa Major reproduïr el pregó de l'any anterior; el d'enguany, com que no està escrit, caldrà transcriure'l de la gravació que en va fer Ràdio Sarrià.
pd2: sobre Lluís palahí Grimal et pot interessar llegir l'entrada a aquest bloc Visita guiada a la Vil·la Romana de Sarrià de Ter
pd3: d'altra banda al número 67 de la revista Parlem de Sarrià podeu trobar (i llegir) un excel·lent article de Lluís Palahí Grimal sobre les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter
pd4: Lluís Palahí sota el paraigües, i també sota l'atenta mirada dels seus pares (també sota un paraigües) durant una visita guiada a les excavacions del Pla de l'Horta.
Carpe diem, bona Festa Major!
Amb aquestes paraules va finalitzar el pregó de la Festa Major d'enguany l'historiador i arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal. Ens animava a tothom, durant aquests dies de Festa Major, a viure el moment, a deixar de banda de crisi i altres cabòries per viure, com deien els romans (Horaci a l'Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero -"Aprofita el dia, no confiïs en el demà"-), cada dia amb intensitat la nostra Festa Major.
Va ser, Lluís Palahí, un pregoner atípic: no va llegir el pregó, senzillament perquè no el duia escrit; va dir el pregó d'una tirada, tenint molt clar què volia dir-nos i explicar-nos; el seu va ser un pregó divertit, didàctic i amè...
Va començar amb una confessió: quan li van proposar ser el pregoner d'enguany va sentenciar d'entrada: us heu equivocat de Palahí!. Va comentar que a la seva família hi havia d'altres persones que tenien majors mèrits per fer de pregoner: el seu pare, Lluís Palahí, activista polític i sindical, i la seva mare, Assumpció Grimal, una de les ànimes i motor de l'associació Dones més que Mai, de Sarrià de Ter. Però en Lluís (fill) era pregoner, va deduïr, pel seu treball d'historiador i arqueòleg, especialment ara com a responsable de les excavacions de la Vil·la Romana de Sarrià de Ter...
Lluís Palahí es va confessar: sempre he estat molt tafaner!. Però la seva no és una tafaneria tenyida de rosa, és una tafaneria construida per la curiositat de saber què amaguen les coses; va expliocar que de petit desmontava les joguines, però no per saber com funcionaven (potser llavors hauria estat enginyer), sinó per veure què hi havia a dins...
En Lluís va voler dignificar la feina d'historiador i, sobretot, d'arqueòleg, professió lligada massa sovint a la inestabilitat laboral (va venir a dir que amb el títol d'arqueòleg s'hi adjunta la targeta de l'atur...); l'arqueologia, va dir, és com fer un trencaclosques, però del qual no disposes ni de totes les peces ni de la pauta del dibuix que has de construïr... Quan excaves, deia, no saps què et pots arribar a trobar; si trobes material, el treballes, l'estudies i pots publicar un estudi o recerca; si amb prou feines trobes res pots fer una novel·la, i encara potser hi guantyaràs més diners... El segon no és el seu cas i el cert és que ara am,b la Vil·la Romana de Sarrià de Ter estan fent importants troballes...
En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.
Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...
Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara...
Per culminar el pregó Lluís Palahí va recòrrer a l'expressió llatina CARPE DIEM, aplicant-la a la Festa Major convidant-nos a viure al dia, a gaudir en cada moment de la nostra Festa...
Bona Festa Major!
-------------------------------------------
pd1: és un clàssic del programa de Festa Major reproduïr el pregó de l'any anterior; el d'enguany, com que no està escrit, caldrà transcriure'l de la gravació que en va fer Ràdio Sarrià.
pd2: sobre Lluís palahí Grimal et pot interessar llegir l'entrada a aquest bloc Visita guiada a la Vil·la Romana de Sarrià de Ter
pd3: d'altra banda al número 67 de la revista Parlem de Sarrià podeu trobar (i llegir) un excel·lent article de Lluís Palahí Grimal sobre les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter
pd4: Lluís Palahí sota el paraigües, i també sota l'atenta mirada dels seus pares (també sota un paraigües) durant una visita guiada a les excavacions del Pla de l'Horta.
De Visita excavacions Vil·la Romana Pla Horta |
pd5: Visita Vil·la Romana PlaHorta 28mar09
pd6: Carpe diem és una expressió que cinematogràficament té aquest gran moment a la pel·lícula El club dels poetes morts: "(...) perquè un día, ho creguin o no, tots els qui estem en aquesta habitació deixarem de respirar, ens refredarem i morirem. (...) Carpe diem, aprofiteu el moment, nois, feu que la vostra vida sigui extraordinària..."
pd7: sobre la Festa Major de Sarrià de Ter també he escrit
Flaire de Festa Major a Sarrià de Ter, publicat el divendres 29 d'agost de 2008.
Mobilitat reduïda... però en el fons parlo del pregó de la Festa Major, publicat el dijous 4 de setembre de 2008.
Nit de Gossos, Plouen Catximbes i Fin de Mes a Sarrià de Ter, publicat el divendres 5 de setembre de 2008.
Alguns espantaocells de Sarrià de Ter i Baixada de carretons de Sarrià de Ter, publicats el diumenge 14 de setembre de 2008.
Post Festum, Critèrium, publicat el divendres 19 de setembre de 2008.
Ressaca de Festa Major de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 21 de setembre de 2008.
Qui polititza la Festa Major de Sarrià de Ter?., publicat el divendres 26 de setembre de 2008.
Referència al pressupost de la Festa Major a El pressupost 2008 [de Sarrià de Ter] a vol d’ocell,
publicat el dimecres 22 d'octubre de 2008.
Vine a la Festa! (Major de Sarrià de Ter), publicat el dimecres 2 de setembre de 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada