dijous, 10 de setembre del 2009

Arenys de Munt, capital de Catalunya per la Diada ("no me llames Dolores" diga'm federalista!)

La consulta popular d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya [Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?] ha convertit aquest poble del Maresme en l’epicentre mediàtic i polític, no tan a nivell institucional, de la Diada d’enguany.

Tot plegat sembla un joc de despropòsits, una escalada d’esdeveniments que cada dia que passa semblen més inversemblants. Embolica que fa fort!. Posats a triar, entre una concentració falangista i una consulta per la independència de Catalunya, jo em decantaria sense ni rumiar-m’ho per la segona opció, encara que, si hi anés a votar, votaria no (no me llames Dolores diga'm federalista!).

Fer una consulta popular, un referèndum, preguntar a un poble, comunitat de veïns o país sobre si anhelem o no la independència és una pregunta ben lícita, fins i tot jo diria que necessària; una altra cosa és qui fa la pregunta: entrem llavors, en el cas d’implicacions d’una o més administracions (en aquest cas un ajuntament) més o menys directes, més o menys explícites, més o menys tangencials, amb qüestions jurídiques i/o legals.

De fet una pregunta semblant em va fer, mesos enrere, la meva filla gran...

Al Cèsar el què és del Cèsar... i si jurídicament un ajuntament no pot convocar, ni tan sols implicar-se (encara que sigui amb la cessió d’un local públic) en la citada consulta, agradi o no cal acceptar-hi... I en qualsevol cas canviar la llei que avui no ho permet. Sí, ja sé que segurament si la pregunta fos diferent no hi hauria aquest problema, com no va ser-hi amb els centenars d’ajuntaments que van permetre, fins i tot promoure, fer la consulta al seu dia d’Aturem la Guerra.

La qüestió és que el tema s’ha magnificat i ha estat un d’aquells temes que dia a dia s’ha anat fent gran, com una bola de neu: les declaracions de De la Vega, les rèpliques dels partits nacionalistes i independentistes d’aquí... Entre uns i altres amb gesticulacions excessives.

Davant aquesta situació que s’ha anat generant, el PSC ha procurat declarar poc i quan ho ha fet s’ha cenyit a la legalitat i al seny, sempre amb prou prudència, no donant suport, quan li ha tocat votar (Arenys de Munt i Figueres), a la consulta popular; en el cas del PSC d’Arenys de Munt el PSC ha estat víctima d’uns actes vandàlics que en cap cas, com ningú, mereixia, i que haurien d'haver estat condemnats...

El PP, naturalment, exprimeix i esgrimeix contra tot allò que relacioni el PSC, o encara millor el PSOE, amb l’independentisme català, alhora que s’abandera com ningú (bé, per molts com el PSOE, però els matisos jo els veig, amb i sense ulleres), del discurs de l’Espanya mononacional...

ICV-EUiA s’aferra, més que a la independència, al dret a decidir, i troba un espai d’esquerres que el diferencia del PSC, però que no atrapa a ERC.

ERC davant la bola de neu mira de pujar-hi a sobre i conduir-la cap al seu iglú. Per ERC moments polítics com aquests són un bàlsam, doncs els permet tirar d’argumentari de partit sense haver d’encotillar-lo al del govern, de manera que se sent alliberada i jugant a casa, doncs tot el que es mobilitza a favor d’Arenys de Munt és un potencial votant. ERC a més vol reproduir la moció als municipis on és present i sobretot governa, trobant d’aquesta manera un fil per estirar que li pot permetre marcar paquet.

CiU, per la seva part, veu venir el corrent de sobiranisme i independentisme que baixa i es tira al riu amb la seva barca i es deixa arrossegar pel corrent tan com pot, i si cal remar, ho fa només amb un rem... [interessant l'article del socialista Ramon Bassas La CiU sensata]

Tot plegat ha arribat a uns extrems que sembla que bé es podien haver evitat... o potser, entre uns i altres, així és precisament el què buscaven... Jo la Diada, en qualsevol cas, la celebraré com gairebé cada any: acte institucional a Sarrià de Ter i dinar de celebració de l’aniversari del meu germà... I la Senyera ja fa dies que ennobleix, com cada any, el balcó de casa nostra...

--------------------------------

pd: sobre la indepenència i la diada de Catalunya he escrit i publicat en aquest bloc:
Socialista independentista!?, el dimarts 8 de juliol de 2008.
Manifest de l'Onze de setembre del PSC i N'hi ha que neixen estelats!, el dijous 11 de setembre de 2008.
La cançó de l'enfadós de la Diada a Sarrià de Ter, el divendres 12 de setembre de 2008.
Catalunya País-Estat... Preguntes d'una nena de 9 anys. el dimarts 3 de febrer de 2009.
Manifest de l'Onze de setembre del PSC (2009), del dijous 10 de setembre de 2009.

2 comentaris:

  1. per què dius "una altra cosa és qui fa la pregunta: entrem llavors, en el cas d’implicacions d’una o més administracions (en aquest cas un ajuntament)..." ?

    La pregunta no la fa l'ajuntament, Roger. Això ha estat abastament explicat.

    D'altra banda, evites parlar de quelcom gravíssim: que es permeti la lliure expressió dels feixistes i que s'intenti impedir la lliure expressió dels arenyencs. Aquest es el problema, i no pas el dilema federalisme-independentisme-autonomisme. O també: que l'advocat de l'Estat sigui part implicada dels manifestants falangistes. O també: que una única persona (una jutgessa) tingui prou poder com per fer callar tot un poble. De tot això, els socialistes no n'esteu parlant.... Llegeix-ne més

    Per cert, amb tots els respectes pels punts de vista federalistes: de debò t'ho creus, que podem federar-nos d'igual a igual amb espanya? De debò?

    ResponElimina
  2. Hola Ricard, ja sé que la pregunta NO la fa l'Ajuntament, el que dic és que és molt diferent si la pregunta me la fa la meva filla, com si la fa una entitat a un poble, que si la fa una administració (ajuntament, Generalitat...). La Llei té lletra petita i es pot interpretar, i en aquest cas, ni que sigui per la tangent, hi ha qui hi ha trobat fonament. Tot plegat a mi també em sap greu... el millor hagués estat fer la consulta sense necessitat de tant rebombori... A vegades es gesticula excessivament (ja ho he dit respecte a De la Vega), fent categoria d'una anècdota...Els feixistes tenen dret a manifestar-te; m'empipa molt que ho facin aquest dia... però jo més aviat els ignoro, no tenen remei... Tot plegat sembla un sainet i serveix per vendre diaris aquí i allà. I l'opció federal, encara que complexa, resoldria millor l'encaix de Catalunya dins Espanya, si més no fins que amb totes les de la llei (majoria, consens i/o reconixexement internacional) sigui independent...

    ResponElimina