dimarts, 29 de setembre del 2009

La felicitat de l’ignorant, no la vull per a mi


M’agrada que el Conseller Antoni Castells hagi presentat al Parlament l’informe d’auditoria sobre els estudis i dictàmens encarregats per la Generalitat el 2007 (en pfd: Nota de premsa i Informe auditoria). Més enllà de les seves derivades, el fet en sí és un exercici de transperència que honora el Govern, i penso que aquesta ha de ser una qüestió que cal valorar en la seva justa mesura.

Naturalment el risc de conèixer és que acabis descobrint que allò que volies conèixer no t’agradi, i llavors tens dues opcions: ho amagues o ho ensenyes. I Castells, el Govern, ho ha mostrat fent-t’ho públic.

Naturalment el resultat no ha deixat indiferent i, certament, el seu contingut és altament inquietant, obrint a un ventall de reaccions que van de la vergonya aliena (per l’elevat nombre d’estudis que no tenien una utilitat rellevant (llegeixi’s, per alguns, inútils) fins a la incomoditat, per dir-ho d’una manera suau (llegeixi’s, per alguns, indignació), per l’existència, per exemple, d’un estudi sobre els mitjans de comunicació (sobre els opinadors públics, o els de l’opinió publicada...).

Prefereixo la incomoditat del qui coneix, del qui és conscient; i si hi ha hagut mala praxi, caldrà corregir-la. Tants estudis són necessaris?. Jo també penso que no...
El costat positiu és que, com comentava un dia l’Assumpció Vila, ara en Castells ja té d’on retallar partides dels departaments pels propers pressupostos... i no s’hi valdran les excuses dels Consellers...

Quin país el nostre!. A vegades, de tan mirar-nos el malic, no ens adonem que al cap i a la fi tenim els mateixos defectes que molts d’altres, amb estat o sense...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada