diumenge, 6 de setembre del 2009

Manel Fuentes o la recuperació del temps perdut

Aquests darrers anys el panorama radiofònic català, i de Catalunya, ha canviat molt; especialment la irrupció amb força de RAC 1, que ha sabut recollir el què Catalunya Ràdio deixava anar (Jordi Basté i Toni Clapés com a elements més coneguts, però també altres professionals com Xavier Bosch...).

Els espais de matí (informatiu), tarda (magazine) i nit (esports) són els de referència i en aquests espais, també en d'altres, més enllà de divergències sobre el lideratge segons com i qui mesura les audiències, s'ha produït una tendència molt clara: RAC 1 no només s'ha alimentat de professionals de Catalunya Ràdio, també ho ha fet de part de la seva audiència.

El darrer episodi va ser el d'Antoni Bassas... I aquesta temporada passada es va conformar la tendència de pèrdua d'oients i de referència dins el panorama radiofònic català i en català, sobretot en favor de RAC 1, i en part també de la Cadena SER.

La nova programació de Catalunya Ràdio per aquesta nova temporada dóna símptomes d'una certa impaciència i preocupació de Catalunya Ràdio per recuperar el temps, lideratge i referència perduts, sobretot perquè l'aposta de la temporada passada no s'ha consolidat (Neus Bonet al matí i el femení trident a la tarda -Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster-) i amb tan sols uns temporada s'han amortitzat...

Manel Fuentes al matí (informatiu), Sílvia Cópulo a la tarda (magazine) i Pere Escobar a la nit (esports) són els noms i novetats destacades d'aquesta nova temporada de Catalunya Ràdio. Tots tres són periodistes plenament experimentats i consolidats, grans comunicadors i, sobretot, amb una personalitat ben marcada.

Als informatius no només ens fixem en com ens expliquen les notícies, també en qui ens les explica, en com ens relaten la informació, i en programes com els que portaran, el relat de la informació no pot ser asèptic.

Penso que aquest és el gran problema que en certa manera pot haver tingut Neus Bonet; és una gran professional, una bona periodista, però a l'allargada ombra de la personalitat d'Antoni Bassas i davant la definida personalitat d'en Basté (també d'en Francino a la SER), ho ha tingut certament complicat.

Aquesta és la meva percepció... quan escolto Catalunya Informació, com al 3/24, m'és igual quin periodista m'expliqui les notícies, però amb els informatius de les cadenes generalistes no, no m'és igual... L'estil, el caràcter i el posicionament del presentador pesen, i molt...

Manel Fuentes és un bon periodista, més enllà de la seva vessant mediàtica i humorística, Manuel Fuentes és, sobretot, un bon periodista i un gran comunicador. Com en Bassas també és deixeble del mestre Puyal, i amb Bassas va treballar i col·laborar molts anys, amb l'Alguna pregunta més, fins i tot abans que Bassas assumís el Matí de Catalunya Ràdio... Fuentes, encara que també ha treballat en altres emissores (Punto Ràdio), és un home de la casa...

Després de dedicar-se a la informació esportiva i a l'humor, a la ràdio i a la televisió, ara Manel Fuentes afrontarà la direcció del programa informatiu de referència de Catalunya Ràdio, amb l'objectiu de plantar cara a Basté (que també provés de la informació esportiva), que naturalment voldrà consolidar-se, sinó seguir creixent... Per fer-ho Catalunya Ràdio rectifica i situa de nou el Matí de Catalunya Ràdio fins a les 12 del migdia... I a nivell general potencia també la informació esportiva, després d'haver-la desplaçat, reduït i fins i tot menyspreat, fet que ha sabut ben aprofitar RAC 1, fent dels esports un tret identitari i diferencial, una marca de la casa...

Per mi la qüestió no serà Fuentes o Basté... per mi serà Fuentes i Basté, i també Francino, com a la tarda serà Cópulo, Clapés i Nierga i a la nit Escobar, Pou i de la Morena... El panorama radiofònic aquests darrers anys s'ha pluralitzat més i, com amb la televisió amb la ràdio fem també més diàling...

En fi, molta sort Manel en la teva estrena i nova etapa!


------------------------------

pd1: a qui trobaré, i molt, a faltar seran els de Minoria Absoluta...

pd2: també et pot interessar llegir
Bona sort Bassas!... Benvinguda Neus!, del divendres 18 de juliol de 2008

Catalunya Ràdio es feminitza, del dijous 11 de setembre de 2008
Video killed the radio star: Polònia+Crackòvia vs Minoria Absoluta, del dissabte 25 de juliol de 2009

1 comentari:

  1. Fa molts anys que escolto Catalunya Ràdio, ja la sento com una mica meva, i per això em sap molt greu la poca humanitat que està demostrant l'emissora els darrers anys.
    Des de fora sembla que només importi el benefici directe, l'audiència pura i dura. Es castiga a bons professionals que han dedicat anys a la casa. Penso en Toni Arbonès, en Xavier Solà, en Jordi Llavina (com em va fotre que fulminessin el Fum d'Estampa i tota Catalunya Cultura), en Toni Bassas... L'Ofici de Viure, líder a la seva franja, el passen a un horari molt pitjor. El que compta és posar més i més futbol, i seguir idiotitzant a les masses.
    Es mereixia l'Anaconda que la passessin a les 6 del matí? Després s'omplen la boca amb la catalanitat i la promoció de la cultura catalana.
    Cada cop em costa més trobar programes de qualitat a Catalunya Ràdio.
    Per què no podem intentar imitar una mica la BBC? Davant el panorama de sequera radiofònica en català (cada cop em costa més trobar bons programes, RAC1 és encara pitjor, i ara COMRadio ha tallat el cap a en Jordi Sacristán), darrerament em dedico a escoltar-la per internet (tinc la sort de dominar l'anglès), i no només hi trobes programes divertits i de futbol, que també n'hi ha, si no que TAMBÉ hi ha un munt de programes temàtics i reportatges sobre cultura, ciència, natura, història, llibres.... super interessants. I alguns dels professionals que hi treballen fa anys i panys que ho fan, autèntics veterans que no han estat fulminats.
    Fins i tot m'he passat a Radio Nacional de España online, que m'ofereix algunes petites joies, que a Catalunya Ràdio no tindrien cabuda.

    ResponElimina