Aquest dissabte a la tarda amb la Sira i les nenes hi vam anar a fer un tomb; com era d'esperar hi havia una munió de gent, una gentada!. Anys enrere hi havíem anat amb algun cotxet, tota una proesa, fins i tot una temeritat!. Amb mainada petita és millor portar-los sobre una d'aquelles motxilles... i sobretot armar-se de paciència... Però la passejada sempre val molt la pena!. trobo molt atractiva la possibilitat de fer el tafaner entrant a uns patis que d'altra banda difícilment podríem veure, uns patis que donen una lluminositat a les cases del barri vell que no es fa evident amb la simple contemplació de llurs façanes.
Però Girona temps de Flors també té alguns "peròs": d'entrada el fet que la mostra floral es concentri exclusivament al centre de la ciutat, tot i que aquest any també hi participa la Devesa. També hi ha qui troba més lluïda l'edició anterior... I per mi el gran però és la dificultat d'accessibilitat que presenta la visita per a persones amb mobilitat reduïda, dificultat que a vegades la pròpia orografia del barri vell fa evident, però que amb imaginació i voluntat es podria solventar en alguns indrets, situant rampes d'accés...
Precisament aquesta és una de les fotografies que vaig fer al llarg del recorregut... I avui fent el tafaner al bloc d'en Quim Bonaventura Ayats, m'he trobat la mateixa imatge, des de la seva perspectiva, que il·lustrava el seu article Flors difícils.
De cares a properes edicions es podria fer un esforç en fer accessibles paris i altres indrets, alhora que indicar i publicar aquest itinerari accessible, que no només agrairien persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda, també persones grans, famílies i el públic en general...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada