L'endimoniat pont de Girona

Les obres del Pont del Dimoni tenen els dies comptats! És cert que a priori a aquestes alçades ja hauria d'estar enllestit i ser transitat, però quines obres no s'endarrereixen?

Les obres acabaran a finals de febrer i amb elles molts gironins esperen que també s'acabin els embuts i les cues al carrer Güell; serà aleshores quan el Pont del Dimoni lluirà de nou les seves dovelles per orgull dels i les gironines en general, i dels veïns i veïnes de Santa Eugènia en particular.

La notícia de l'esperada fi de les obres del Pont del Dimoni la llegia l'altre dia al diari però no va ser la data de la fi de les obres el que em va sorprendre sinó una altra dada que, a priori, passava més desapercebuda!

Primer vaig pensar que deuria ser una broma, una innocentada a destemps... Després vaig pensar que es deuria tractar d'un error, de fet m'agradaria pensar encara, que es tracta simplement d'un error, ja que en algunes imatges virtuals del projecte sembla que tot està bé, que tot és correcte... Però sembla que no, que no és ni una cosa ni l'altra, i només cal passar-hi pel costat (a peu o pacientment en cotxe) per certificar-ho.

El nou Pont del Dimoni té una endimoniada pendent de fins el 18% de desnivell! Aquest desnivell supera, i de molt, el que hauria de tenir el pont per a ser accessible per a persones que van amb cadira de rodes: per a trams entre tres i deu metres el pendent màxim permès és del 10%, i del 12% en el cas de trams de menys de tres metres! Un 18% és excessiu, fins i tot diria que prohibitiu!

Tenint present que per accedir al pont també s'han previst unes rampes possiblement es podria haver optat per alguna altra solució que permetés mantenir la fisonomia estructural del pont original a reconstruir respectant la normativa d'accessibilitat.

És cert (i per aquí pot venir la resposta de l'Ajuntament) que per travessar el riu Güell pocs metres més amunt hi ha el pas que ara fa servir tothom, completament accessible, però és una llàstima que la reconstrucció del Pont del Dimoni, un símbol arquitectònic i històric del barri i la ciutat, reneixi coix!

Accessibilitat web. Accessibilitat = igualtat

Aquest és un interessant vídeo publicat a unblogenred.es on amb 2 minuts (literals) expliquen la importància de construïr webs accessibles.

Si a la nostra societat existeixen encara moltes barreres físiques, bé aniria que a la nostra societat digital no només les eliminéssim, sinó que la contruïssim ja accessible per defecte!

Ja sabeu: més accessibilitat = més igualtat!

---------------------------------------

Per un Girona Temps de Flors accessible

Girona Temps de Flors és un dels esdeveniments de masses de la ciutat de Girona, com ho és també la diada de Tots Sants. Al llarg d'una setmana milers de persones s'endinsen al casc antic de Girona, resseguint els carrers del Call Jueu i d'altres, apropant-se a les escales de Sant Martí, de l'església de Sant Feliu i de la Catedral i, sobretot, entrant als patis, públics i en especial els particulars. Més enllà del concurs floral, d'aparadors i fe fotografia, Girona Temps de Flors és una potent activitat de promoció de la ciutat, també de promoció econòmica, especialment atractiva per les botigues i els restauradors.

Aquest dissabte a la tarda amb la Sira i les nenes hi vam anar a fer un tomb; com era d'esperar hi havia una munió de gent, una gentada!. Anys enrere hi havíem anat amb algun cotxet, tota una proesa, fins i tot una temeritat!. Amb mainada petita és millor portar-los sobre una d'aquelles motxilles... i sobretot armar-se de paciència... Però la passejada sempre val molt la pena!. trobo molt atractiva la possibilitat de fer el tafaner entrant a uns patis que d'altra banda difícilment podríem veure, uns patis que donen una lluminositat a les cases del barri vell que no es fa evident amb la simple contemplació de llurs façanes.

Però Girona temps de Flors també té alguns "peròs": d'entrada el fet que la mostra floral es concentri exclusivament al centre de la ciutat, tot i que aquest any també hi participa la Devesa. També hi ha qui troba més lluïda l'edició anterior... I per mi el gran però és la dificultat d'accessibilitat que presenta la visita per a persones amb mobilitat reduïda, dificultat que a vegades la pròpia orografia del barri vell fa evident, però que amb imaginació i voluntat es podria solventar en alguns indrets, situant rampes d'accés...



Precisament aquesta és una de les fotografies que vaig fer al llarg del recorregut... I avui fent el tafaner al bloc d'en Quim Bonaventura Ayats, m'he trobat la mateixa imatge, des de la seva perspectiva, que il·lustrava el seu article Flors difícils.

De cares a properes edicions es podria fer un esforç en fer accessibles paris i altres indrets, alhora que indicar i publicar aquest itinerari accessible, que no només agrairien persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda, també persones grans, famílies i el públic en general...