Massa vegades passa que un soroll aparentment n'emmudeix un altre; quan això es provoca volgudament el segon soroll actua com a cortina de fum, clàssic recurs de mag, per colar-nos el truc...
Li va bé a Mariano Rajoy el soroll que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya genera perquè com més alt és el volum d'aquest conflicte, com més espès el seu fum, menys escoltem les estridències i xerrics que ressonen arran de la cada vegada més evident confirmació del pagament en negre del Partit Popular, una corrupta mala praxis estesa i extensa que el PP procura apaivagar, quan no negar fent-se l'orni, amb tota la cara, directament!
I no, si el soroll de Catalunya no cessa, i no sembla que ho hagi de fer, ans al contrari amb la campanya del 21D en l'horitzó, el que cal fer és augmentar el volum de la "caixa B" del PP.
I entre tant soroll ha sonat alta i clara la paraula "indiciariamente", que si bé la RAE no recull, sí que es refereix al concepte de "prueba de indicios" o "prueba indiciaria": "prueba que se obtiene de los indicios más o menos vehementes relacionados con un hecho, generalmente criminal, que se pretende esclarecer."
"Indiciariamente" sí, va respondre l'altre dial'inspector en cap de la UDEF (Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal), Manuel Marocho, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre pagaments en negre tal i com consta en els papers de l'ex tresorer Luís Bárcenas.
La paraula "indiciariamente" ens ha fet aixecar les orelles i parar atenció a aquella remor de fons, a aquell soroll que uns volen somort; "indiciariamente" ens ha sonat per moments a música celestial, fins que l'altre soroll l'ha esmorteït de nou...
Bon divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada