dimarts, 4 d’abril de 2017

L'art de trencar ous!


Trencar els ous pot semblar fàcil, però, per poc que us hi hagueu d'haver posat, compartireu amb mi que no, que no és tan senzill com sembla! La truita sol ser el primer plat cuinat al foc al que s'enfronten la majoria de joves, en el seu llarg i dur camí cap a l'emancipació! Sí, aprendre a trencar els ous és un dels primers i imprescindibles exercicis que cal aprendre i fer per ser independents!

Amb el pas dels anys he anat guanyant traça, en això de trencar ous, arribant a trencar-ne, sense perdre massa la dignitat, amb una sola mà!

Per fer una truita no m'hi miro massa, a l'hora de trencar els ous; més aviat tiro pel dret: un parell de tocs sobre el marbre per esquerdar la clova, separar-la amb els dits i deixar que clara i rovell caiguin, sense preocupar-me si el rovell es trenca o no; també per fer la majoria de coques, on el secret no rau tant en trencar els ous sinó en remenar-los amb força i, alhora i sobretot, airejant-los per tal que la massa quedi ben flonja i esponjosa!

És clar que algunes coques, o altres delícies com el tiramisú que fem a casa, requereixen trencar amb cura i precisió els ous, evitant que el rovell es trenqui en qualsevol part del procés de trencadissa: esquerdar la clova, separar-la i separar el rovell de la clara per poder-les muntar a punt de neu! En aquests casos la concentració és màxima i, tot i així, algunes vegades el rovell es trenca!

Temps enrere separava el rovell de la clara fent-lo bascular d'una meitat de clova a l'altra; també havia provat un petit estri, com una cullera foradada, que retenia el rovell i deixava escolar les clares; fins i tot havia fet cas d'algunes recomanacions d'aquelles que sembles estúpid si no les segueixes: separar el rovell directament amb la mà! D'un temps ençà aboco l'ou sencer en una petita tassa i amb una cullera sopera n'estiro, amb cura, el rovell. No sóc infal·lible, però he millorat la meva particular estadística de clares aprofitades!

Trencar ous és molt entretingut, molt més agraït que pelar patates, cas que la truita sigui espanyola! Cada ou és un repte, doncs t'obre molts interrogants: s'esquerdarà bé, la clova? Es separaran bé les dues meitats, més o menys simètriques, de la clova? Arribarà a destí sencer, el rovell? I el millor de tots els interrogants: trencar l'ou tindrà premi en forma de dos rovells? Ensopegar dos rovells bé mereix fer una crida a la família i concentrar-nos plegats al voltant de tal meravella!

Trencar ous, metafòricament, per fer una truita no és un delicte d'incitació a la sedició, bonica paraula que el diccionari defineix com a "alçament contra l'autoritat establerta".

Suposo que és una bona notícia, no? Doncs la celebrarem menjant una bona truita! Els ous ja els trenco jo!