dijous, 29 de juny de 2017

Urnafília


D'entre les múltiples coses que el procés d'independència ha fet aflorar (casos de corrupció, desercions, escissions, metamorfosis i desaparicions de partits...) podem afegir-hi una contribució al lèxic amb neologismes que sens dubte enriqueixen la nostra llengua, a banda del debat polític.

Un dels termes que ha fet fortuna és "processista", el que gaudeix més del camí, del procés, que del destí (se suposa que la independència) i darrerament també "demofòbia", la por a la democràcia, tot i que el terme, utilitzat dins l'àmbit de la salut mental el Termcat el defineix com a "temor morbós a les multituds" i un dels que darrerament s'ha dit molt: "urnafòbia", la por a les urnes.

Les urnes aquests dies han tornat al centre de la polèmica arran del concurs de la Generalitat per adquirir-les, que finalment s'ha declarat desert, fet que ha provocat tota mena de reaccions, des d'una certa incertesa inicial dins l'independentisme fins a la constatació, per part dels qui no estan a favor del referèndum, que es tracta d'un nyap més en tot aquest despropòsit.

I pel mig que si pressions a les empreses de la Guàrdia Civil, o la queixa d'aquestes sobre alguna qüestió poc concreta del concurs que feia quasi inevitable el resultat final: desert!

No tot és el que sembla i fins i tot hi ha qui assegura que aquest és precisament el resultat esperat pel propi Govern de la Generalitat, de manera que ara podrà fer la compra amb una adjudicació directa, havent quedat desert (ai l'as!) el concurs; de ser així el Govern, murri, hauria jugat amb les urnes fent la viu-viu, despistant el personal, de fet a tothom... No sé si això de jugar amb les urnes, de flirtejar-hi d'aquesta manera, es podria considerar "urnafília"...

Ha assegurat el president Puigdemont que hi haurà urnes, que el proper 1 d'octubre qui vulgui, també Miquel Lupiáñez, les podrà penetrar, naturalment amb el vot, amb la papereta!