Al cim del Monteixo, que no és un tres mil, però quasi... |
Si la memòria no em falla són tres els tres mil que he fet a la meva vida, tots tres de jove, anant de ruta amb el CAU.
El primer, també el que recordo més, va ser la Pica d'Estats (3.143 m), l'estiu del 1990, amb setze anys. Recordo la satisfacció que vaig sentir en fer el cim, talment com si fos una gesta; de fet per nosaltres, un grup de Pioners i Caravel·les amb energies i ganes de menjar-nos el món, va ser tota una gesta! Anys més tard, ja essent cap (precisament de Pioners i Caravel·les), vaig tornar-hi i, malgrat algun contratemps, vaig tornar a fer el cim!
Els altres tres mil també van ser en la meva etapa de Pioner al CAU, en una altra ruta, aquesta l'estiu del 1991; van ser el Besiberri Sud (3.017) i la Punta Alta (3.014 m).
El cim més èpic, però, no va ser cap d'aquests tres tres mil, sinó un 2.905 m, el Monteixo, en l'inici de la ruta del 1990 en la que també vam fer la Pica! L'ascensió al Monteixo, que vam fer des d'Àreu, se'ns va fer eterna i com més pujàvem més companys de ruta es feien enrere: anaven caient com mosques! Al final només set de la vintena que fèiem ruta vam fer el cim, i a la baixada se'ns va fer fosc! Va ser tota una aventura!
Des d'aleshores que no he tornat a fer un tres mil, fins avui!
La d'avui és, si les matemàtiques no em fallen, l'entrada tres mil que publico en aquest bloc en aquests nou any i mig que ja té de vida! Tres mil entrades!
Com cada un dels altres tres mil aquest també és tota una aventura, tot i que em temo que encara no he fet el cim! Les cames encara tiren i encara no he perdut l'alè... Demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada