dimarts, 18 d’octubre de 2016

Franco al Born i gira el món!


Em sorprèn, i molt, que les escultures de l'eqüestre decapitat del dictador Franco i el de la Victòria (feixista) hagin molestat més a molts dels que es van manifestar l'11 de setembre que no pas a molts dels qui es van manifestar el 12 d'octubre.

M'imaginava més indignats, i llençant ous al Born, els nostàlgics molestos per l'ús de la figura del dictador en un espai de memòria i denúncia, però resulta que són uns altres a qui aquesta presència provoca i ofèn. Paradoxal.

Les escultures feixistes han tornat al carrer en un context, l'exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà" i és en aquest context que cal valorar-les; a mi personalment m'ofenen molt més les Àguiles Imperials que llueix el Pont de l'Aigua, entre Girona i Sarrià de Ter o la simbologia tronada que hi ha en l'escultura dedicada al Manaies de Girona, tot en l'espai públic i sense el context adient.

És clar que la polèmica no és només pel retorn temporal al carrer de les estàtues, també, i sobretot, perquè aquestes, i l'exposició que les acompanya, s'han instal·lat al Born, un espai cultural, entenc, de memòria; sí, sobretot de memòria del 1714, però de memòria al cap i a la fi!

També em sorprèn aquest sentiment profund que ha calat entre tanta gent, que sent amb indignació que amb aquesta exposició i les escultures s'ha profanat el Born. Profanar: "Anul·lar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones." i també "No tractar una cosa amb la reverència que cal."

La polèmica no és nova, ja es va produir quan es va presentar l'exposició i ara que s'han instal·lat les escultures aquesta s'ha atiat de nou; ja aleshores es va dir que en el cor d'aquest conflicte hi ha una lluita pel domini del relat entre els independentistes (purs) i els "comuns", per situar com a referent mental el 1714 o per no abandonar el referent de la lluita antifranquista.

No sé, segurament sí, uns han volgut provocar, i els altres se n'han sentit i molt, de provocats! I l'art i la cultura, també la memòria, ens ha de provocar, ens ha d'interpel·lar, com ho ha fet i fa, sens dubte, aquesta exposició, com va fer ara fa un any la polèmica exposició "La bèstia i el sobirà"... Quants dels qui aleshores defensaven l'escultura amb el rei Joan Carles ajagut ara s'indignen amb la instal·lació temporal de les estàtues al Born?

A vegades penso que els catalans també tenim la pell molt fina i em temo que en una Catalunya independent també ens molestarà que un jugador es retalli les mànigues de la samarreta de la selecció catalana o ens ofendrà que hi hagi qui, pels motius que sigui inclosos els ideològics, vulgui treballar per la Diada i pel nou i festiu dia de la independència!

Franco al Born i gira el món!