dilluns, 12 de setembre de 2016

A punt?

Un dels punts de la Diada a Salt. Foto: Roger Casero

Hem tornat a passar una altra Diada amb un tros de país al carrer carregats d'arguments, un altre endreçats amb els seus arguments a casa i fins i tot un tercer grup de catalans gaudint d'un diumenge més amb els seus propis arguments, aliens a la politiqueria, cansats dels uns i dels altres... Res de nou sobre la pell de Catalunya, res que no coneguem; a vegades Catalunya sembla una barra de gelat de tres sabors...

Avui no estem ni més a prop ni més lluny de la independència que abans d'ahir, però sí que fa quatre, cinc o sis anys; bé, de la independència o, si voleu, del desig (anhel pels més hiperventilats) d'independència! Els qui més empenyen el procés vers la independència sostenen que aquesta serà qüestió de mesos, que ja estem a punt, que ja estem en fase de desconnexió, de compte enrere, en el "ninonino, ninoninoni" que cantaven els melenuts "Europe"!

Potser sí, tot i que els que tenien (tenen!) més pressa anys enrere, els que quan fa dos anys deien "ara és l'hora" interiorment pensaven que ja feien tard, han hagut d'alentir el pas tot esperant, no Godot, sinó la metamorfosi de CDC a PDC, o com s'acabi denominant!

S'ha de ser molt curt de mires per no afirmar que la independència és, avui per avui l'opció preferida dels catalans, no de la majoria expressada en vots, però sí d'una gran majoria, molt per sobre de les opcions federalistes (o federalitzants) i de les immobilistes; també és cert que l'independentisme no és (afortunadament) monolític, i més enllà de visions i trames d'infiltrats unionistes dins el moviment independentista per dinamitar-lo per dins, més nociu pot ser el presumpte "processisme" que s'atribueix a alguns sectors del PDC.

De fet arribarà un dia que el procés d'independència posarà a prova el PDC com abans ho ha fet amb el PSC, amb Unió, amb ICV i més recentment amb els "comuns". El post-9N en part va ser-ho i aleshores se'n va sortir, no amb la desitjada llista única independentista, però si amb Junts pel Sí, no amb el president Mas re investit, però sí amb el president Puigdemont!

Empentarà igual el PDC si no lidera el procés, si no té la presidència del govern? Perdoneu si el dubte ofèn encara a aquestes alçades, però aquesta sembla ser una de les qüestions clau de la confiança, més enllà de la qüestió del 28S.

Els oracles del procés versen que a partir del 28 de setembre, superada amb èxit la moció de confiança i amb l'empenta de la Diada, s'esdevindran una sèrie d'esdeveniments en cascada que ens portaran a la independència. Dir que passaran coses és una "boutade" "rajoyesca" (a l'alçada de “España es un gran país y tiene españoles”), la qüestió no és aquesta, sinó com reaccionarem tots plegats i, en especial, els partits partidaris de la independència: estaran tots a punt?

A punt per desobeir lleis, lleis espanyoles i, fins i tot si cal, lleis catalanes com el propi Estatut de Catalunya; sincerament, em costa veure la independència sense alguna desobediència ni que sigui per declarar-la o per treure al carrer, de nou, les urnes... Sí, podem utilitzar eufemismes (obeir el mandat democràtic del Parlament), però no veig cap govern espanyol pactant de bones la independència de Catalunya, modificant la Constitució per preveure la sortida de les nacions que ni tan sols s'atreveix a reconèixer!

A punt? En el fons aquesta és l'eterna pregunta que em sembla que la CUP li fa a Junts pel Sí, i en especial al PDC...

Els propers dies, setmanes, mesos passaran coses... estan, estem, esteu a punt?