L'esquela

A principis dels anys noranta els Pioners i Caravel·les de l'Agrupament Escolta i Guia Joan Pons de Girona vam gravar un videoclip, projecte que vam fer al llarg del curs, des de triar la cançó ("You Might Think", dels The Cars) i la història a explicar, fer el guió il·lustrat (storyboard), triar les localitzacions, el rodatge, el muntatge i finalment, feliçment, fer-ne l'estrena mundial, al mateix Cau!

Una de les localitzacions de la gravació va ser a casa de la meva mare, on naturalment aleshores jo encara vivia. El dissabte que hi vam rodar va succeir quelcom del tot inesperat, quelcom que mai havia pensat que passaria, quelcom que mai havia havia pensat que hagués de fer!

Aquell dissabte els companys i companyes del Cau que van venir a casa es van impressionar, d'entrada i a l'entrada, pel cap de senglar dissecat que hi havia al rebedor, les potes del qual servien de penja-roba. Aquella estampa, més pròpia d'una casa de pagès que d'un pis de ciutat, no va deixar indiferent a ningú i alguns encara el recorden! Ja fa anys que el cap de senglar no dóna la benvinguda al pis de la meva mare; el rebedor ara és menys animal!

La Natàlia, però, es va fixar ens uns pòsters emmarcats que hi havia al llarg del passadís, els cartells dels primers Premis Just M. Casero, i tota sorpresa em va comentar: "si que li han donat premis al teu pare, no!?"

Jo li vaig dir que no eren premis del meu pare, sinó en memòria i honor seu i aleshores ella, amb qui ja feia cinc anys que ens coneixíem i compartíem Cau, tota sorpresa i incrèdula em va qüestionar que el meu pare fos mort.

No es creia que el meu pare fos mort i no s'ho va creure fins que vaig fer el que fins aleshores no havia fet mai: ensenyar-li una esquela!

Vaig ensenyar-li els diaris de l'època, exemplars d'El Punt que col·leccionàvem a casa, tots enquadernats per anys naturals, i li vaig ensenyar les esqueles, la notícia i els articles que molts dels seus amics van escriure; tot plegat va ser més que suficient per certificar-ne la mort, als ulls de la Natàlia!

El rodatge a casa, anècdota inclosa, va ser molt divertit, com de fet la resta de rodatge, amb escenes memorables en un supermercat de Sarrià de Ter, i en general tot el projecte del videoclip; bona mostra n'és, més enllà del videoclip, el "making off" amb les preses falses!

Ahir, 31 de gener, va fer 35 anys que el meu pare es va morir a la flor de la vida i ahir, com cada any des del primer, el diari El Punt Avui va publicar una esquela que la meva mare sempre encarrega per recordar que viurà per sempre en el record d'aquells a qui va estimar i el vam estimar.

Per cert, quines coses té el destí: ahir les esqueles de Just Manuel Casero i de Jordi Negre es van publicar una al costat de l'altra al diari El Punt Avui...