dimecres, 9 de desembre del 2015

La cotilla del 78


Si no he titulat "La tafanera" l'article d'avui és perquè per cotilla no em refereixo, a mode de barbarisme, a aquella persona tafanera, sinó, en la més estricta correcció lingüística, a la "faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones".

La cotilla és, afortunadament, una peça de vestir que, més enllà que per a l'ús ortopèdic, ha caigut en el desús i fa anys, dècades que no es porta; durant segles la cotilla ha marcat l'estètica del bust i la cintura femenina segons els cànons i modes de cada època, però encotillant, això sempre, el cos de les dones, generalment aprimant-ne la cintura i realçant-ne el pit, molt a pesar de la caixa toràcica!

Encotillar és el verb que serveix per a definir i descriure l'acció de posar-se la cotilla, tot i que la connotació que avui en tenim, segurament pel funest testimoni de tantes i tantes dones, és més aviat negativa: de l'efecte que la cotilla produïa sobre la caixa toràcica de les dones, la pressió sobre les costelles i l'estómac i la dificultat per a respirar, se n'ha derivat aquest significat pejoratiu més proper a l'ofec que a la buscada bellesa que la cotilla dibuixava a la silueta femenina. Altres cotilles encotillen avui a la dona, però avui aquest no és el tema!

Avui doncs, encotillar quelcom, posar-li la cotilla, significa limitar-ne els moviments, ofegar-lo (tal vegada sense matar-lo), fins i tot constrènyer en la seva tercera definició: cloure estrenyent.

L'any 1978 Espanya es va encotillar una Constitució que li aprimava la cintura dictatorial i li realçava el pit democràtic, una cotilla aleshores necessària per dreçar un nou camí, cotilla que a ningú li quedava perfecte, però que a quasi tothom, a la gran majoria li anava i aleshores li quedava prou bé.

Però avui, i ja fa massa anys, la Constitució del 78 és una cotilla que ofega la necessària regeneració democràtica que Espanya, a criteri meu, necessita, regeneració que no només passa pel model territorial, però també!

Els qui encara creuen viure en una Espanya imperial, aquella en què la cotilla es portava, encotillen l'Espanya d'avui cenyint-la encara més, tancant-la a pany i forrellat en nom d'una Constitució que tenia per principal missió sortir d'una dictadura.

Avui la Constitució espanyola, amb la seva reforma, hauria de servir per aprofundir i millorar la democràcia, corregint errors i defectes (representativitat, corrupció) i reajustant les qüestions territorials que, amb més o menys intensitat (ara altament intenses a i amb Catalunya) no va deixar resoltes la Constitució del 78, ni les petites reformes, a mode de "lífting", posteriors.

Ara que es parla tant de mandats democràtics, veurem fins a quin punt Espanya, o si voleu els conjunt dels espanyols, té ganes d'alliberar-se de la cotilla del 78 que la constreny!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada