dilluns, 31 de març de 2014

El Modest Prats més Just... Casero


Permeteu-me, perdoneu-me si cal, ser previsible. No sóc jo el més indicat per glossar, amb paraules justes i records i vivències propis, la vàlua de la vida literària i intel·lectual de Modest Prats; trobareu aquests dies millors plomes que ho faran amb rigor, emoció, tendresa i fins un punt de malenconia.

Permeteu-me ser previsible i parlar-vos del Modest Prats que jo sempre he viscut, un Modest Prats vinculat sempre al record del meu pare, Just M. Casero.

El diumenge 1 de febrer de 1981 Modest Prats va dir l'homilia a l'enterrament d'en Just, homilia publicada al llibre "Homilies de Medinyà" (Editorial Empúries, 2011) sota el títol "L'Amor que mou el sol i les estrelles". Va ser aquest el seu comiat, el seu darrer comiat, doncs dies abans ja s'havien acomiadat, a finals de gener de 1981, quan en Just vivia les seves darreres hores...

Sinó abans en Modest Prats i en Just Casero es van conèixer l'any 1960 al Seminari de Girona, on el meu pare, aleshores amb 13-14 anys, ja feia 3 anys que hi estudiava intern, quan van nomenar un jove Modest Prats (24 anys) professor de literatura.

Jaume Guillamet recull al llibre "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999) com es va iniciar la relació i amistat entre tots dos: "Són d'aquesta època, 1960, unes primeres narracions en fulls de llibreta, amb lletra infantil. La majoria duen anotades les correccions del professor de literatura, Modest Prats".

De Modest Prats és també la còpia del llibre "La pell de brau" de Salvador Espriu, que en Modest havia comprat, i que els seminaristes, el meu pare entre ells, van "multicopiar". Em resulta senzill imaginar-me el meu pare apassionant-se per tots aquells coneixements, per tot el que en Modest, i d'altres professors del seminari, mostraven de nou a un inquiet noi de barri marginal...

Anys més tard, a mitjans dels anys '70 i amb un Just ja fet home, casat, amb un fill i un altre (jo) en camí, en Modest Prats i en Just Casero van compartir consell de redacció de Presència, juntament amb Narcís-Jordi Aragó, Pius Pujades, Enric Marquès, Joan Ribas, Jaume Guillamet, Jaume Curbet i Paco Pluma.

Modest Prats va formar part primer jurat del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22., contribuint així no només a la literatura, sobretot contribuint, com un més, a retre homenatge de qui havia estat, més que el seu alumne, un seu amic.

El diumenge 1 de febrer de 1981 en la seva homilia Modest Prats va dir, entre d'altres encertades i emotives paraules: "(...) els qui hem conviscut, de lluny o de vora, amb en Just aquest llarg mes de la seva malaltia, no hem pogut escamotejar la interpel·lació que ens suposava la seva actitud. Ens ha obligat a replantejar-nos les raons que tenim per viure, que, en definitiva, són les que ens marcaran a l'hora de morir."

Jaume Guillamet recull a "Memòria de Just" un dels darrers diàlegs, sinó el darrer, entre en Just i en Modest:

- "Sàpigues Just que ara estàs escrivint la millor pàgina de la teva vida"
- "Sí, però m'hauria agradat poder-ne escriure moltes més"

Ens ha deixat en Modest Prats, un home savi, un home molt estimat a casa... un amic.

Gràcies Modest per contrubuïr amb el teu mestratge a fer del meu pare, Just M. Casero, el gran i bon home que va arribar a ser...

Descansa en Pau.