Per molts anys mare, per molts anys amiga de Boulembou!

La meva mare fent a mics i amigues a Boulembou!

Dies enrere ens recordaves que fa 20 anys, l'any 1994, eres a Washington, la capital, el cor polític, de la primera potència mundial! Ens ho recordaves des del Senegal, des del cor d'Àfrica!

Què hi has perdut al Senegal? Ben mirat, res... No hi has perdut res a Boulembou, més aviat hi has trobat i fet amics! Els Amics de Boulembou!

Ets ja oficialment i amb totes les de la llei una amiga de Boulembou més, una amiga activa, compromesa, apassionada!

Avui que fas anys recordo que fa un any encara treballaves, tot i que ja aleshores amb la mirada posada en la teva jubilació, que tal dia també farà un any...

Deixaves enrere molts anys de feina, de vida laboral intensa, de rutina diària, de ritme feiner... però alhora afrontaves una nova vida, la de jubilada, plena d'interrogants... però una nova vida per viure!

I perquè viure-ho no és el mateix que t'ho expliquin, els Amics de Boulembou t'han permès descobrir Àfrica, el Senegal i sobretot el poble de Boulembou, que ben segur esdevindrà, per tu, una segona pàtria!

Diuen que per l'emprenedoria no hi ha edat, que no només els joves poden emprendre... Tampoc és patrimoni dels joves la cooperació per al desenvolupament, fer de cooperant!

És la passió, i no la joventut, el que fa moure i canviar les coses! Vés per on, una vegada més, el regal ens el tornes a fer tu!

Per molts anys mare, per molts anys amiga de Boulembou!