L'internet de les coses

Us imagineu un rellotge que, a banda de donar-nos l'hora, ens notifica que tenim un nou correu electrònic o un avís nou en una xarxa social?

Us imagineu unes ulleres que ens permeten afegir informació addicional, gràcies a la realitat augmentada, a tot allò que veiem amb els nostres ulls?

Us imagineu una nevera que ens envia un missatge al nostre correu electrònic amb un esborrany de llista de compra?

Us imagineu un calçat esportiu que us avisa, per mitjà d'una lleugera vibració a la sabata dreta o esquerra, quina direcció hem de seguir per arribar al nostre destí?

Us imagineu rebre un correu electrònic que ens avisi que a les nostres plantes els manca aigua i, per tant, les hem de regar?

Totes aquestes coses que ens imaginem són, avui, una realitat! Tots aquests ginys i aplicacions són només alguns exemples del que d'un temps ençà s'anomena “l'internet de les coses”.

És cert que alguns d'aquests exemples són avui prototips, però els avenços tecnològics van a tal velocitat que molts ens semblaran tan quotidians com ens ho sembla avui connectar-nos a internet a través del telèfon mòbil.

Al llarg d'aquests anys hem anat connectant a internet diferents dispositius: l'ordinador, el telèfon, la televisió, la tauleta tàctil, la càmera de fotos... Quants dispositius més connectarem internet? El proper dispositiu connectat a internet que es vol popularitzar és el rellotge intel·ligent, l'anomenat “smartwatch”, ja present al mercat.

Internet va arribar no només per a quedar-se, sinó per a conquerir tots els racons del nostre món! El futur que avui la nostra societat dibuixa és un futur connectat: ciutats intel·ligents (“smart cities”), cases intel·ligents...

A les ciutats la gestió de residus, de la mobilitat o de l'energia es planifiquen ja avui amb dispositius i sensors connectats a internet. A les llars també es desenvolupen noves eines, vinculades a la seguretat i a la domòtica, connectades a internet.

Es parla també de ciutadania intel·ligent; les cases i les ciutats intel·ligents exigeixen, sembla, ciutadans intel·ligents, però caldrà veure si els ciutadans sabem estar a l'alçada, caldrà veure si ens mereixem l'adjectiu!

En tot cas davant tanta innovació tecnològica jo sempre em pregunto el mateix: a qui deixarà enrere tanta suposada “intel·ligència”? La fractura digital existeix i a la velocitat dels canvis que la revolució tecnològica d'internet avança més difícil és que tothom i arreu li segueixi el ritme.

I una altra qüestió que tampoc és menor: quina repercussió tindrà disposar de tants dispositius i elements quotidians connectats a internet sobre la nostra ja discutida privacitat?

Avui ja sabem que tot el que internet sap de nosaltres (qui som, què fem, què compartim, què ens agrada, què comprem, quines imatges publiquem, què pensem...) serveix perquè empreses i administracions en facin ús en base al seu interès, i no el nostre. Què pot arribar a revelar de nosaltres la nostra nevera connectada a internet?

Els propers anys veurem com l'internet de les coses se'ns fa quotidià, com hi haurà coses, aparells, ginys, que ens deixaran de sorprendre i, com avui el telèfon mòbil, seran un apèndix més, un accessori més que portarem arreu.

Però caldrà evitar que les “llums” de l'internet de les coses, tot allò de positiu que ens pugui aportar, no ens enlluernin excessivament; i caldrà posar llum, alhora, a les “ombres” que, com tot, l'internet de les coses també té i tindrà!

Article publicat al número 86 de la revista Parlem de Sarrià.