dimarts, 30 de juny de 2009

2 mudances amb 2 embarassos...

Recordava ahir la meva mare que aquest dilluns, dia 289 de juny, va fer 35 anys que ells, els meus pares, van estrenar el pis del barri gironí del Pont Major, el pis on des d'aleshores ella ha viscut, i que per molts anys hi visqui!. Els meus pares, en Just i la Maria Mercè, van viure, ja casats, en un pis del carrer Ballesteries, al pis de dalt de tot (naturalment sense ascensor) de la casa Masó, acollits aleshores per en Narcís Jordi Aragó i la Mercè Huerta, bons amics.

L'estada a casa els "Aragó" no era la definitiva i, després de mirar diverses opcions (entre d'altres els pisos de la Creu de Palau), el barri del Pont Major havia de ser, i de fet va ser, el destí de la meva família, ens uns pisos que es van construir damunt les oficines de l'empresa Unepsa, on aleshores treballava el meu pare, just davant dels mabres Sagrera, .

El meu germà, més gran, ja tenia més d'un any i mig i jo estva en camí... A finals de juny de l'any 1974, amb la meva mare embarassada de mi, van fer el trasllat del poc que aleshores tenien i el darrer dia d'aquell juny va ser el primer matí on ells tres, els meus pares i el meu germà, es van despertar a la nova casa, al nou barri. També va ajudar a fer el trasllat una germana d'en Just, una meva tia, també emvarassada de qui, quan va néixer un mes més tard que jo, va ser un dels meus cosins... Quina fila devien fer totes dues embarassades... trastos amunt i avall... Recorda la meva mare que aquelles primeres nits sentien molt el pas dels trens...


Pocs dies després d'estrenar el nou i espaiós pis del barri del Pont Major, la vigília de Sant Fermí, vaig néixer jo...

Amb la Sira aquest estiu farà deu anys que vam anar a viure a Sarrià de Ter; de fet ella ja hi havia viscut durant molts anys i, després de viure uns anys a Palol de Revardit, i un any a Girona, va tornar a Sarrià de Ter. Amb la Sira després de casar-nos, a finals de juliol de 1998, vam anar a viure al pis que aleshores jo tenia llogat a la Pl. Catalunya de Girona, davant el Jardí de la Infància; després de viure quasi dos anys compartint pis amb un amic (setembre 1995-juny 1997) al barri gironí de Sant Narcís, vaig anar a viure sol en aquest cèntric pis de Girona on amb la Sira vam conviure el primer any de casats. Era un pis petit, un quart sense ascensor... i el nostre destí era l'antic pis dels pares de la Sira, a Sarrià de Ter; vam fer el trasllat també a l'estiu i la Sira, aquell estiu de l'any '99, també estava embarassada... La Clàudia va néixer al setembre d'aquell mateix any, ja a Sarrià de Ter.

Al llarg de la vida anem deixant enrere escenaris i decorats, que s'apilen en forma de records... I sobretot amb el pas dels anys anem contruïnt les nostres llars, no només amb els mobles que anem comprant, amb els quadres i fotografies que comprem, amb els cortinatges i jocs de llit, les reformes... sobretot amb les vivències, bones i dolentes, però sobretot les especials, que compartim amb aquells que estimem... És això el que converteix un pis, una casa, amb la nostra llar, amb el nostre espai, amb l'espai de convivència, d'intimitat...

Les vistes de la meva habitació, la de la casa de la meva mare, veient passar els trens, formen part de la meva infància... Com també en formaran part les vistes del balcó de la cuina de casa nostra per les meves tres filles, amb el Castell de Sant Julià i els horts, cada vegada menys i menys treballats, del solar de davant...

Mudem de casa i amb cada mudança, com amb cada bugada, perdem un llençol, però guanyem un munt de records, molts dels quals sedimentaran i formaran part per sempre més de la nostra vida...