Aquest dimarts el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovarà, previsiblement, una moció presentada pel PSC de Sarrià de Ter, per la retirada de la simbologia franquista. Aquesta és la nota de premsa (i en pdf) i el text de la moció (en pdf) presentada per a la seva aprovació al Ple.
El PSC de Sarrià de Ter presenta una moció per la retirada dels símbols franquistes de Sarrià de TerEl grup socialista posa especial èmfasi amb les plaques dels habitatges de protecció oficial i les àguiles imperials del Pont de l'Aigua
El PSC de Sarrià de Ter va presentar la setmana passada una moció per la retirada dels símbols franquistes de Sarrià de Ter per ser aprovada aquest dimarts al ple municipal. El PSC fa especial referència a les plaques dels HPO i a les àguiles imperials del Pont de l´Aigua. El grup socialista proposa que el Departament d´Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya en faci l´inventari i que posteriorment els retiri.
A finals de maig de l´any 2005 el PSC de Sarrià de Ter, aleshores al govern de Sarrià de Ter, ja va presentar una moció semblant. Segons Roger Casero, “fruit d´aquella moció es van retirar, l´any 2006, les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l´Aigua entre Sarrià de Ter i Girona, però des del PSC de Sarrià de Ter entenem que la feina va quedar a mitges”.
Pel PSC de Sarrià de Ter des d´aleshores s´han aprovat la Llei 13/2007, de 31 d´octubre, del Memorial Democràtic i la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s´estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, que precisament en el seu article 15, sobre símbols i monuments públics, diu que “Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, prendran mesures per a la retirada d´escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d´exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Per Roger Casero “la finalitat de la moció és alliberar els espais públics de la simbologia franquista i, en el cas de les àguiles del Pont de l´Aigua, proposem que formin part del Museu d´Història de Girona”.
MOCIÓ DEL PSC DE SARRIÀ DE TER PER LA RETIRADA DE LA SIMBOLOGIA FRANQUISTA A SARRIÀ DE TER
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 20 de novembre passat va fer trenta-tres anys de la mort del General Francisco Franco, Dictador que durant gairebé quaranta anys va governar l’Estat Espanyol amb un règim totalitari i repressiu, prohibint, entre d’altres, les institucions, la cultura i la llengua catalanes així com també les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Aquesta pèrdua de llibertats i dels senyals d’identitats propis va anar acompanyada de l’establiment de la simbologia franquista, sobretot en els espais públics, com les places, els mercats, les infraestructures, les institucions, etc.
Després de poc més de trenta anys de democràcia s’ha anat fent un treball institucional i ciutadà de substitució d’elements franquistes, així com de potenciació, en els darrers anys, del reconeixement de les víctimes i represaliats pel franquisme. En aquest sentit, des del canvi de denominació dels carrers fins a la retirada de simbologia franquista, les diferents institucions han anat prenent acords i decisions amb la voluntat de mantenir i potenciar la memòria històrica (investigació i difusió), de prendre mesures de reparació a les víctimes del franquisme i d’eliminar aquells símbols franquistes en espais públics, a fi de no donar lloc a imatges no normalitzades de les institucions de la qual en són titulars. Algunes de les decisions i acords, de diferents institucions, que s’han pres en aquest sentit són:
La resolució 49/146 de 7 de febrer de 1995 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides estableix la necessitat de mostrar els crims comesos pel feixisme i d’altres règims totalitaris dins dels ensenyaments d’història contemporània.
El Decret 288/2000 de 31 d’agost de la Generalitat de Catalunya, d’establiment dels requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos en la Llei 46/1977 d’amnistia i la Moció 160/VI de 30 de maig de 2002 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre les mesures de reparació a les víctimes del franquisme, insistint també en el rescabalament moral. En aquest mateix sentit mitjançant el Reial Decret 1891/2004 el Congrés de Diputats va acordar la creació d’una Comissió Interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes del franquisme.
En sessió parlamentària de 10 d’octubre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar uns Proposició No de Llei sobre la retirada de totes les plaques amb l’emblema de la Falange dels habitatges de promoció pública de Catalunya.
La Comissió d’Administracions Públiques del Congrés de Diputats va acordar, en sessió de 3 de novembre de 2004, aprovar una Proposició No de Llei que instava al Govern a la retirada, al llarg de la legislatura, dels símbols procedents de la dictadura franquista pel seu caràcter institucional en els edificis de titularitat de l’Estat, així com encomanar a la Comissió Interministerial l’elaboració de les propostes necessàries per aconseguir la desaparició dels símbols inconstitucionals que encara persisteixen en els municipis.
El Consell Comarcal del Gironès va aprovar, en sessió plenària de 16 de febrer de 2005, l’acord d’elaborar, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca que hi estiguin interessats, el catàleg de tots els símbols i els vestigis del franquisme del Gironès, amb independència de la seva naturalesa (monuments, noms i plaques de carrers i places, etc.). Així mateix, promoure’n de manera consensuada la retirada, o bé adequar-los per a poder incorporar la informació contextual adient, de manera que no pugui originar confusió el seu caràcter apologètic.
Finalment a finals de desembre de 2007 es va aprovar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Aquesta Llei exposa en el seu article 15, sobre símbols i monuments públics, que “Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, prendran mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de Ter s’han anat eliminant la simbologia franquista, encara queden alguns elements que persisteixen en els nostres carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i alguns habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l’emblema de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot, el Pont de l’Aigua, on a les seva part exterior hi ha les imatges de l’Àguila Imperial.
El Pont de l’Aigua el va fer construir el govern franquista a soldats presoners republicans, després que precisament els republicans el dinamitessin per tal de guanyar temps davant l’avanç de les tropes franquistes. Es va inaugurar el 4 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l’entrada de l’exèrcit franquista a Girona. L’any 1997 se’n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l’emblema falangista del jou i les fletxes.
A finals de maig de 2005 el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una moció instant a la Generalitat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter,
A finals del 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.
Atenent-nos a aquests antecedents, valorant també l'avenç que ha suposat, pel que fa a la recuperació de la memòria històrica a partir de la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic i l'esmentada Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i la necessitat d’alliberar els espais públics de la simbologia franquista acordem:
ACORDS
1.- Retirar tota la simbologia franquista dels espais públics del municipi de Sarrià de Ter.
2.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter.
3.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada de les plaques d’Habitatge de Protecció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques actuals.
4.- Sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Fletxes i les Àguiles imperials del Pont de l’Aigua, a fi que puguin formar del fons del Museu d’Història de Girona.
5.- Notificar aquest acord als Departaments d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Governació i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a l'Ajuntament de Girona.
--------------------------------------
pd: Post sobre les Gallines del Pont de l'Aigua al bloc d'en Sam Enfot, periodista inclasificable del The Sarrià News.
Aquí la teniu: la gallina del Pont de l'Aigua. Altiva, menyspreable, innecessària i ofensiva. Des del nº 37 del The Sarrià News, més de 8 anys, demanant que la treguin i aquí segueix impertorbable i arrogant. Una vergonya que no ens cansarem de denunciar.
Fins i tot el poeta en va fer un clam:
Gallines negres vora el Pont
ara que el vent no remuga
us feu més negres i encar
teniu la ploma poruga
Gallines negres foteu el camp!
Josep M. S’agarra
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 20 de novembre passat va fer trenta-tres anys de la mort del General Francisco Franco, Dictador que durant gairebé quaranta anys va governar l’Estat Espanyol amb un règim totalitari i repressiu, prohibint, entre d’altres, les institucions, la cultura i la llengua catalanes així com també les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Aquesta pèrdua de llibertats i dels senyals d’identitats propis va anar acompanyada de l’establiment de la simbologia franquista, sobretot en els espais públics, com les places, els mercats, les infraestructures, les institucions, etc.
Després de poc més de trenta anys de democràcia s’ha anat fent un treball institucional i ciutadà de substitució d’elements franquistes, així com de potenciació, en els darrers anys, del reconeixement de les víctimes i represaliats pel franquisme. En aquest sentit, des del canvi de denominació dels carrers fins a la retirada de simbologia franquista, les diferents institucions han anat prenent acords i decisions amb la voluntat de mantenir i potenciar la memòria històrica (investigació i difusió), de prendre mesures de reparació a les víctimes del franquisme i d’eliminar aquells símbols franquistes en espais públics, a fi de no donar lloc a imatges no normalitzades de les institucions de la qual en són titulars. Algunes de les decisions i acords, de diferents institucions, que s’han pres en aquest sentit són:
La resolució 49/146 de 7 de febrer de 1995 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides estableix la necessitat de mostrar els crims comesos pel feixisme i d’altres règims totalitaris dins dels ensenyaments d’història contemporània.
El Decret 288/2000 de 31 d’agost de la Generalitat de Catalunya, d’establiment dels requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos en la Llei 46/1977 d’amnistia i la Moció 160/VI de 30 de maig de 2002 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre les mesures de reparació a les víctimes del franquisme, insistint també en el rescabalament moral. En aquest mateix sentit mitjançant el Reial Decret 1891/2004 el Congrés de Diputats va acordar la creació d’una Comissió Interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes del franquisme.
En sessió parlamentària de 10 d’octubre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar uns Proposició No de Llei sobre la retirada de totes les plaques amb l’emblema de la Falange dels habitatges de promoció pública de Catalunya.
La Comissió d’Administracions Públiques del Congrés de Diputats va acordar, en sessió de 3 de novembre de 2004, aprovar una Proposició No de Llei que instava al Govern a la retirada, al llarg de la legislatura, dels símbols procedents de la dictadura franquista pel seu caràcter institucional en els edificis de titularitat de l’Estat, així com encomanar a la Comissió Interministerial l’elaboració de les propostes necessàries per aconseguir la desaparició dels símbols inconstitucionals que encara persisteixen en els municipis.
El Consell Comarcal del Gironès va aprovar, en sessió plenària de 16 de febrer de 2005, l’acord d’elaborar, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca que hi estiguin interessats, el catàleg de tots els símbols i els vestigis del franquisme del Gironès, amb independència de la seva naturalesa (monuments, noms i plaques de carrers i places, etc.). Així mateix, promoure’n de manera consensuada la retirada, o bé adequar-los per a poder incorporar la informació contextual adient, de manera que no pugui originar confusió el seu caràcter apologètic.
Finalment a finals de desembre de 2007 es va aprovar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Aquesta Llei exposa en el seu article 15, sobre símbols i monuments públics, que “Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, prendran mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de Ter s’han anat eliminant la simbologia franquista, encara queden alguns elements que persisteixen en els nostres carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i alguns habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l’emblema de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot, el Pont de l’Aigua, on a les seva part exterior hi ha les imatges de l’Àguila Imperial.
El Pont de l’Aigua el va fer construir el govern franquista a soldats presoners republicans, després que precisament els republicans el dinamitessin per tal de guanyar temps davant l’avanç de les tropes franquistes. Es va inaugurar el 4 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l’entrada de l’exèrcit franquista a Girona. L’any 1997 se’n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l’emblema falangista del jou i les fletxes.
A finals de maig de 2005 el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una moció instant a la Generalitat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter,
A finals del 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.
Atenent-nos a aquests antecedents, valorant també l'avenç que ha suposat, pel que fa a la recuperació de la memòria històrica a partir de la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic i l'esmentada Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i la necessitat d’alliberar els espais públics de la simbologia franquista acordem:
ACORDS
1.- Retirar tota la simbologia franquista dels espais públics del municipi de Sarrià de Ter.
2.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter.
3.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada de les plaques d’Habitatge de Protecció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques actuals.
4.- Sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Fletxes i les Àguiles imperials del Pont de l’Aigua, a fi que puguin formar del fons del Museu d’Història de Girona.
5.- Notificar aquest acord als Departaments d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Governació i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a l'Ajuntament de Girona.
--------------------------------------
pd: Post sobre les Gallines del Pont de l'Aigua al bloc d'en Sam Enfot, periodista inclasificable del The Sarrià News.
Aquí la teniu: la gallina del Pont de l'Aigua. Altiva, menyspreable, innecessària i ofensiva. Des del nº 37 del The Sarrià News, més de 8 anys, demanant que la treguin i aquí segueix impertorbable i arrogant. Una vergonya que no ens cansarem de denunciar.
Fins i tot el poeta en va fer un clam:
Gallines negres vora el Pont
ara que el vent no remuga
us feu més negres i encar
teniu la ploma poruga
Gallines negres foteu el camp!
Josep M. S’agarra
Lògicament no puc estar-hi més d'acord. A veure si amb aquesta proposta s'acaba amb la vergonya de la "gallina" al Pont.
ResponEliminaI gràcies per citar-me.
Sam Enfot.