dilluns, 5 de gener de 2009

La meva carta als Reis Mags

Reis 2007. Foto: Agustín Jaime
Aquesta és la transcripció de la carta que aquest vespre entregaré als Reis Mags, en la seva visita a Sarrià de Ter.

Estimats Reis Mags,
espero que el viatge, des d'Orient, fins a Sarrià de Ter hagi estat plàcid. Confio que la nit de Reis, la vostra nit, tingueu molta feina a Sarrià de Ter, senyal inequívoca que els sarrianencs i sarianenques, grans i, sobretot, petits, hem fet mèrits suficients el darrer any per trobar-nos, el dia de Reis, un present que ens dibuixi un somriure.

Espero que, al capdavall, el balanç entre allò positiu i negatiu sempre es decanti positivament, doncs fins i tot aquells a qui titllem de "dolents", tenen un munt de coses bones, potser massa ocultes, que potser no brillen prou...

Així doncs estimats Reis, no us demano res concret, doncs res allò fonamental, afortunadament, a mi em manca. Vosaltres, que sou Mags, sabreu trobar quelcom que em faci somriure el dia de Reis i que em serà d'utilitat... ja sabem que en temps de crisi convé anar al gra i prescindir de les foteses...

Rebeu una cordial abraçada, bona feina (la nit de Reis) i bona tornada... Fins aviat, Roger.

Aquest vespre anirem a esperar els Reis Mags d'Orient a Sarrià de Ter. Les nenes amb el fanalet i tots cinc amb les nostres cartes, que donarem personalment als Tres Reis.

Després soparem a casa i deixarem un xic de menjar pels Tres Reis i el seu seguici i anirem, sobretot la mainada, a dormir d'hora... tot i que els costarà dormir...

Demà, dia de Reis, serem els grans a qui ens costarà llevar-nos, per les presses de la mainada per descobrir el què els Reis ens hauran deixat...

Desitjo que tots vosaltres trobeu demà, dia de Reis, un present que us dibuixi un somriure...

-----------------------------

pd1: després de llegir la meva carta als Reis la Sira ha sentenciat: tantes paraules per dir senzillament "porteu-me el què vulgueu!"... També és cert que a vegades caldria aplicar una major austeritat en l'ús de les paraules...

pd2: Porteu-me carbó, cançó de Marc Parrot

Estimats reis d’orient m’he portat malament,
un any més he tornat a fallar,
no he pogut evitar ser sincer,
he tret zero en actitud i he suspès per vocació,
M’he deixat guiar pel cor.

Se que tinc un forat a la mà,
i amagat a la màniga un as,
Sempre fent volar coloms,
d’un tret mato vint pardals,
Sempre vaig buscant raons.

Porteu-me carbó, porteu-me carbó
Porteu-me carbó, que no he estat bo

No he deixat d’arribar sempre tard,
No he après a esperar i ser pacient,
I tinc gran facilitat a ficar els dits a l’endoll
i la pota fins el coll.

pd3: Vinyeta d'avui d'El Roto a El País:



pd4: Els tres reis!, article de Josep Campmajó [de fet].

pd5: Cartes als Reis, article publicat al bloc el passat dissabte 5 de gener de 2008.